dimarts, 19 d’octubre de 2010

Les mentides dels nostres pares

Sembla que hi ha espectadors que senten aversió a anar a veure “una altra pel·lícula sobre la Guerra Civil”. Per a mi qualsevol temàtica és bona, si està tractada amb competència i és capaç de desvetllar-me l’interès. Per això vaig acostar-me al cinema per tastar aquest “Pa negre” que el sempre interessant Agustí Villaronga ha fornejat a partir de la novel·la homònima i d’altres textos d’Emili Teixidor.

Vaig llegir “Pa negre” en el seu moment i confesso que no em deixà cap petja, senyal que el llibre em va semblar correcte, però no memorable. No puc dir el mateix del film de Villaronga que, des de l'esfereïdora escena inicial, se’t clava ben endins. El director s’ha especialitzat en la descripció d’ambients enrarits, on proliferen la malaltia i els monstres. L’any 1944, en la immediata postguerra, sembla terreny abonat per cultivar traïcions i revenges dels vencedors contra els vençuts, però el que al principi sembla “una altra pel·lícula sobre la guerra civil” de mica en mica va revelant una realitat molt més densa i sòrdida.

La pel·lícula és excepcional perquè evita molts dels paranys habituals del gènere de postguerra rural. Per començar s’han evitat els habituals maniqueismes entre els malignes franquistes i els angèlics rojos: aquí tothom té molta roba bruta per amagar. Per una vegada els guàrdies civils semblen funcionaris ben intencionats, els vençuts (malgrat el seu idealisme de boquilla) tenen també molt del que respondre i l’alcalde franquista parla català i és del poble de tota la vida. El que a l’inici sembla una intriga política, acaba sent una vegada més una història de poder, sexe i misèria.

L’ambientació, tenebrista i opressiva té tota l’aparença de veracitat, un punt que acostuma a ser deficitari en les produccions històriques que es fan a casa nostra. També, al meu entendre, s’ha resolt bé la qüestió de la varietat dialectal que utilitzen els actors. Aquí potser haurien de dir la seva els nostres osonencs de guàrdia, Matilde i Robert, però a mi em va sonar tot molt creïble.

El nombrós elenc està tot a gran alçada, començant pels sempre difícils actors infantils (menció especial a la nena mutilada que fa Marina Comas). Sergi López i Eduard Fernández compleixen de sobres en papers que els hi venen petits; Lluïsa Castells, Mercè Arànega, Marina Gatell o Roger Casamajor m’han semblat perfectes. Però, si cal treure’s el barret davant d’algú, Laia Marull i Nora Navas s’ho mereixen: estan les dues superlatives (amb justícia a la Navas li donaren el premi a la millor actriu a Donosti).

En definitiva, una magnífica pel·lícula que, tot i que d’estètica gairebé és la seva antítesi, fa pensar per temàtica en “La cinta blanca” de Hanneke. Narrada amb justesa i brio, colpidora i inquietant, el seu eco roman hores després d’haver-la vista. Els ulls despietats del petit assassí d’ocells reflecteixen totes les mentides que ens han afillat.

32 comentaris:

  1. Vaja, gràcies per la ressenya. La buscarem a Madrid en català, perquè tinga més intríngulis la cerca.

    ResponElimina
  2. Jesús, a Barcelona, l'han estrenada només en català (com ha de ser). Espero que a Madrid algú s'hagi apiadat de la VO, perquè és com s'ha de veure.

    ResponElimina
  3. Quina crítica Allau, m'has fet sentir interès de debò!
    Galderich, puc venir amb tu?
    D'altra manera hauré d'anar sola, que en Leblansky és dels que fugen i diuen -Buuufff!-, davant de cap peli o llibre que tracti de la guerra civil.
    Ho dic per experiència. . . . . .varen ser les primeres paraules que li vaig sentir.

    ResponElimina
  4. Amb el llibre em va passar com a tu, vaig escoltar Villaronga i em sembla que li havia passat el mateix, per això va ampliar el tema amb d'altres relats de Teixidor. De tota manera no sé si hi aniré, de moment, sempre passo molt mala estona amb les -per altra banda excel·lents- pel·lícules d'aquest director.

    ResponElimina
  5. He lelgit pa negre aquest estiu i em va passar com a tu. No està malalment, però em fallaven coses, per exemple la veu del nen no se'm feia creïble. Potser val la pena donar una oportunitat a la pel·lícula. Carme J. i Galderich: organitzem una sortideta al cinema???

    ResponElimina
  6. Vaig deixar de parlar-me i de llegir en Teixidor després de "La formiga Piga",que encara em provoca migranyes. En canvi, he seguit sempre en Villaronga i podria dir que és el cineasta català que més caldria valorar. Impressionant "El mar", inquietant "Tras el cristal" i esfereïdora "Aro Tolbukin", que justament fa poc pensava en buscar per tornar a veure. Tinc un dilema, però si et crec i dius que hi ha més Villaronga que Teixidor, caldrà anar-hi.

    ResponElimina
  7. Carme J, digues-li a en Leb que es deixi de punyetes i t’acompanyi. La pel•li NO va de la guerra civil.

    ResponElimina
  8. Júlia, si et serveix d’alguna cosa, et diré que “Pa negre” no és tan morbosament malaltissa com “Tras el cristal” o “El mar”. Crec que et podria agradar.

    ResponElimina
  9. Eulàlia, a mi tampoc el llibre em devia deixar cap empremta, perquè veient la pel•lícula tot em venia de nou o sigui que no pateixis pensant que ja coneixes el final ;p

    ResponElimina
  10. Lluís, no et sabria dir quin percentatge de Teixidor hi ha a la pel•lícula, però si ets seguidor de Villaronga, no te’n privis.

    ResponElimina
  11. Doncs a mi, Pa negre, el llibre, em va soprendre gratament i em va fer caure tots els prejudicis que tenia sobre l'autor. Em va semblar un llibre molt correcte i amb un llenguatge d'un nivell que arribava a l'excel·lència en alguns casos. I ves, potser acabaré anant al cinema i tot després del que n'has dit. Més que res perquè mr FX és un apassionat de la cosa guerracivilera :)

    ResponElimina
  12. Clídice, insisteixo que no és guerracivilera, però si el vols dur enganyat...

    ResponElimina
  13. hehehehe no vindrà d'aquí, amb els anys que fa que li duc ;)

    ResponElimina
  14. Divendres es va estrenar a Comarquinal, amb el tot Vic present, i l'Emili Teixidor, l'Isona Passola (la productora) i tres actors osonencs (la Marina i el Francesc, o sigui, els nens, i l'Elisa Crehuet, l'àvia). Tothom entusiasmat. Res a dir de l'accent (diuen, que jo no hi era). Ben diferent de quan vam veure a la tele allò del Serrallonga. Ofenia, del xava tan roí que gastaven, sobretot el protagonista. Encara ara l'escarnim.
    Per aquí dalt són (som, de fet) molt sentits amb això del català. Ho heu d'entendre, hi ha el costum de fer córrer el pronoms febles, la doble negació i d'altres cosetes que fan que la llengua soni sana i vigorosa. Jo, malgrat ser adoptada, faig tot el que puc.

    La llengua la fan els qui la parlen, crec. Res de rentar-se les mans, doncs.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Matilde, per la crònica lingüístico-social. Si els de Vic van quedar contents, tothom content.

    ResponElimina
  16. Carai, quina arenga! No fa per a mi.
    Que no sigui el fred. Dispenseu.

    ResponElimina
  17. Veus jo no hi volia anar perquè era una altra peli de la guerra civil i ara...

    ResponElimina
  18. He, he, Montserrat, no tens excusa...

    ResponElimina
  19. Ai, que ja veig que acabaré anant a veure aquesta peli, i mira que les d'aquesta temàtica m'atreuen molt poc...

    ResponElimina
  20. Calla, Leb, no parlis de "temàtica" sense haver-la vist. Primer vas amb la Carme J. a veure-la, després en parlem.

    ResponElimina
  21. No he volgut llegir la teva ressenya perquè volia veure la pel·lícula lliure d'influències per sanes que fossin. M'ha semblat estupenda. Destaca l'atmosfera tenebrista i el flash back a la cova tan ben resolt. També he agraït que no fos una pel·lícula de nacionals dolents i rojos bons. Així s'acosta molt més a la realitat d'aquella gent que -i amb això no exculpo ningú- varen ser instrumentalitzats per la difícil situació que els/ens va tocar viure.
    Potser les veus estan poc treballades. Nora Navas té un accent molt barceloní i això que fa un enorme treball. Entenc que l'accent dels nens protagonistes havia de ser, amb lleus variants, el de la gent d'aquell poble.
    Endavant Villaronga i gràcies, Allau!

    ResponElimina
  22. Veig que coincidim força, Glòria. No sé si es podrien millorar alguns accents, però cal reconèixer que s’ha fet un esforç, habitualment absent a les produccions catalanes.

    ResponElimina
  23. L'aniré a veure i, apart de fixar-me en la construcció narrativa o en si la llengua sona musculosa, m'estudiaré les localitzacions escollides. Perquè mira la d'escenaris providencials que arribem a tenir i com el nostre cinema els negligeix (pel pressupost, diuen).
    El territori "teixidorià" pot donar molt i molt de si.

    ResponElimina
  24. Girbén, que jo recordi hi ha localitzacions a Tavertet, Manlleu, el Figaró, Talamanca… Segur que tu, amb una ullada, els reconeixes tots…

    ResponElimina
  25. El dilluns vaig anar a l'estrena a València, amb l'assistència del director i de la productora. Em va agradar moltíssim.
    Ací tens la meua crònica.
    Salut!

    ResponElimina
  26. Francesc, me n'alegro que t'agradés. De la teva cònica he tobat curiós que només un cinema de València la projecti en versió catalana (i subtitulada!) Tinc entès que a Catalunya s'ha estrenat exclusivament en català.

    ResponElimina
  27. Ja l'he vista, m'ha agradat, i és veritat, els nens estan fantàstics, no és una peli sobre la guerra civil, sí sobre la misèria, emociona i no cau en la "cursileria". Que trista....

    ResponElimina
  28. Sí, Montserrat, és una pel·lícula que et deixa els ànims bastant tocats.

    ResponElimina
  29. Una mica tard però com que acabem de veure el "Pa negre" no me n'estaré de deixar un comentari; un punt estremit, que això del cine m'ho crec molt.
    Ja vaig dir que estaria atent a les localitzacions, potser pensant que em trobaria amb horitzons esplèndids. Resulta evident que la grandesa no s'adiu gens a la història i que, a partir de la primera escena, el món es clou per a no tornar-se a obrir (tret de l'al·legòrica clariana del sanatori). Impecables les escenes en la penombra de l'alzinar i el rierol -ben possiblement dels sots del Figaró- i una pena que la cova només sigui un corral fosc...
    Puc garantir que molts dels interiors, i algun dels exteriors, són del fabulós Puig de la Balma de Mura. El que no hi surt és la piscina climatitzada coberta. Si busques puidelabalma.com veuràs que res de més fàcil que passar-hi una nit.

    ResponElimina
  30. Ja sabia, Girbén, que si algú podia identificar les localitzacions havies de ser tu: ets com un GPS de sang calenta!

    ResponElimina