dimecres, 24 de novembre del 2010

Boira pixanera

Mrs Pardiggle segons Mervyn Peake

Continuo donant voltes entorn dels misteris de la traducció. Avui no tinc ganes de fer comparacions, perquè la feina és complicada i no vull pecar d’injust i de lleuger condemnant ningú. En aquest apunt em fixaré més aviat en subtileses que revelen com és de complicat elegir el mot perfecte. Sempre en companyia de “Bleak House”, que és el que ara toca.

Making a soft black drizzle” escriu Dickens (encara ens trobem al primer paràgraf de la novel·la, fragment que és un veritable tresor de reflexions filològiques). L’única paraula interessant aquí és “drizzle” que, segons el diccionari Oliva-Buxton, es pot traduir com roina, xim-xim, ruixim, plovisqueig, plugim o brusca. En la meva versió casolana ho vaig traduir directament com “fa un suau plugim negre”. Pàmies, més audaç, ho converteix en “forma una boira pixanera fosca”. La veritat és que sona espaterrant i al mateix temps molt genuí i molt català. “Boira pixanera” ho recull l’Alcover-Moll i ho explica així: “com boira de borra, la que deixa anar gotetes molt fines (Empordà, Camp de Tarr.)”.

Crec que les llegendes sobre les “bones” traduccions al català es basteixen sobre detalls com aquest. Ens deixem enlluernar per expressions ben nostrades (tot i que locals) i oblidem el context. Sí, la boira pixanera fa gràcia, però és pertinent? L’expressió conté un sentit vulgar que mai de la vida hauria emprat Dickens enmig d’una societat victoriana que evitava per sistema la menció a les funcions excretores.

Apart d'observar que una boira no és una pluja fina, és interessant remarcar que aquesta “drizzle” es troba integrada en un fragment on la paraula “fog”/boira es repeteix molt sovint. En bona llei i sempre que fos possible, caldria traduir-la amb un mot diferent, però per altra banda, afegir més boires a les que ja posava Dickens té una certa coherència que coopera en l’establiment de l’atmosfera. Prengueu tot això més com una reflexió sobre la poca innocència que s’amaga darrera de l’elecció d’un mot que no pas com una censura.
‘Ah! Mr Jellyby,’ said Mr Kenge, ‘is - a - I don’t know that I can describe him to you better than by saying that he is the husband of Mrs Jellyby.’
‘A nonentity, sir?’, said Richard, with a droll look.

—Ui! ¿El senyor Jellyby? —va dir el senyor Kenge—. Doncs és… No sabria descriure’l més bé que dient que és el marit de la senyora Jellyby.
—¿Un calçasses? —va dir en Richard amb ulls enriolats.

No em negareu que la paraula “calçasses” provoca un somriure inevitable, afegeix atractiu a la lectura i ens la fa més propera. A l’original es diu “nonentity”, que es traduiria més precisament com a “nul·litat” o, millor, “zero a l’esquerra”; per tant, no és que el senyor Jellyby visqui sotmès a la seva dona, com l’epítet “calçasses” sembla suggerir, sinó que simplement és algú que sembla inexistent.

Com passava amb la “pixanera”, em pregunto si aquest és el registre que utilitzarien dos victorians de bona educació com són Kenge i Richard, a més amb una referència tan explícita a la roba interior femenina. No estarem corrent el perill de confondre les bones traduccions al català, per mor de fer-les pròximes, en traduccions d’espardenya?

21 comentaris:

  1. Com d'altres vegades, em quedo pensarós i fascinat amb les il·lustracions, que em recorden vagament els apunts al carbonet d'en Nonell i les gitanes i els cretins del Pirineu. Deu ser perquè després de tants anys fent de mestre de primària, em quedo sempre mirant els sants. Però és que són extraordinàries!

    ResponElimina
  2. Avui de matinda caminaves pel carrer i qudaves tot blanc, ja que queia una bona boira pixanera.
    Una salutació nocturna vigatana.
    Merci per passar per casa meva, s'enten: el meu bloc.
    Fgt

    ResponElimina
  3. És curiós com el matís de la crítica s'imposa i diem el mateix amb peus de plom. És un plaer aprendre tant de traduccions i de matisos.

    ResponElimina
  4. Aquí, Lluís, recorda Nonell; però com deia en Galde, també a Daumier. L'elecció de la il·lustració no és innocent.

    ResponElimina
  5. Fgt, no ho diu l'Alcover-Moll, però per a mi la boira pixanera és tota vigatana. Blame it on Matilde.

    ResponElimina
  6. No, Galde, els peus de plom els imposo jo. Els traductors són uns frescos.

    ResponElimina
  7. Potser tens raó, Allau. Si tu fas el raonament de que la societat victoriana no empraria segons quins mots i expressions, el traductor hauria de fer el mateix. Fer servir paraules i frases fetes per apropar-nos el text és, una mica, tractar-nos de rucs i si, simplement, el traductor ho troba escaient encara que no sigui prou fidel a l'original, tampoc em sembla bé. Estem en un país i època molt concrets i, al llegir, no trobarem pas a faltar paraules com "calssasses" ni expressions com "boira pixanera".
    Precioses totes les il·lustracions que ens vas mostrant.

    ResponElimina
  8. Glòria, a mi no em sembla dolent que la traducció d'un text victorià mantingui una certa distància respecte l'original: però hem d'entendre que ens estan parlant d'un món diferent. Això em sembla important.

    De les il·lustracions no em cansaré mai.

    ResponElimina
  9. contextualització, mot essencial per a mantenir la fidelitat a l'autor. Dickens no és un autor actual, ni tampoc és en Pitarra, o sigui que a més de lletres cal saber d'història, sociologia, antropologia ... realment una feina molt complexa la del traductor, admiro qui gosa.

    ResponElimina
  10. Es tindria que veure com es parlava a l'època Victoriana a Barcelona, tot un treball de camp. Les traduccions son com el doblatge, que interpretan una obra, però no es l'obra.

    ResponElimina
  11. Clídice, això és el que intento subratllar amb aquests apunts esporàdics, que la traducció és un afer molt més complex del que percebem els seus usuaris.

    ResponElimina
  12. Aris, a l’època victoriana a Barcelona es parlava i sobretot s’escrivia de forma bastant desballestada, que el català no havia passat encara per un procés de neteja i normalització; però no em sembla necessari fer aquest treball arqueològic, crec que es pot emprar la llengua actual tot respectant la mentalitat de l’època.

    ResponElimina
  13. Doncs a mi aquests misteris de la traducció no fan més que recordar-me que ja trigo a aprendre anglès, que això de la lectura és cosa de dos i em comença a fer una mica de nosa trobar tanta gent pel mig. Sociòpata que és una.
    I el pobre Dickens haurà de suportar, com només ho saben fer els morts, el meu peculiaríssim accent, que l'hauré tret d' Al teléfono en inglés d'Ausilia Pozzi Rosati. Farem el que bonament podrem, però serà una cosa més íntima, tu.

    ResponElimina
  14. No pretenia angoixar-te, Matilde; mentre la traducció no es faci notar gaire, tu tira endavant.

    ResponElimina
  15. Allau,
    És que quan dic "estem en un país i en un temps diferents" naturalment parlo d'un món diferent. En definitiva diem el mateix de maneres distintes.

    ResponElimina
  16. A tall de anècdota. He posat l'última frase al Google translation i m'ha retornat Això:

    "Un zero a l'esquerra, senyor?", Va dir Richard, amb una mirada burleta.

    No està malament, oi, per ser un robot?

    ResponElimina
  17. Allau, és sorprenent com una cosa a priori tan anodina com un post sobre traduccions i traicions és capaç de crear interès -ets un crack!- i, en acabar, fer-me venir al cap un bon grapat de qüestions al voltant del tema.
    El dificilissim ofici de traductor bé val unes quantes reflexions. I una de les que fas em porta a la següent: ser una patum no dona dret a que una traducció es pugui fer permetent-se licències varies, a no ser que prèviament s'indiqui allò de "traducció lliure" o alguna frase similar que deixi constància que allà el traducctor ha posat de la seua collita pròpia.

    ResponElimina
  18. Brian, cal reconèixer que els traductors automàtics cada vegada ho fan millor. Encara has de revisar el resultat però; cosa que d'altra banda també cal fer amb els traductors humans. En contrapartida, ja no ens permeten fer unes rialles a costa seva.

    ResponElimina
  19. En aquest cas, Leb, no es una "traducció lliure", només una qüestió de matisos. Ja he dit que era una reflexió, no pas una censura.

    ResponElimina
  20. I si parlem de dinerons i de temps? Quant de temps deu tenir un traductor per traduir un text i a quin preu ho ha de fer?

    ResponElimina
  21. Ja ho sé, Marta, que és un ofici molt mal pagat i que si es vol fer bé requereix molt de temps. Per això, jo, mentre pentino el gat, m'entretinc en aquestes minúcies.

    Mentrestant poso espelmes a Santa Rita perquè et toqui la grossa i puguis dedicar-te a subvencionar bones traduccions.

    ResponElimina