Boira pixanera

Mrs Pardiggle segons Mervyn Peake

Continuo donant voltes entorn dels misteris de la traducció. Avui no tinc ganes de fer comparacions, perquè la feina és complicada i no vull pecar d’injust i de lleuger condemnant ningú. En aquest apunt em fixaré més aviat en subtileses que revelen com és de complicat elegir el mot perfecte. Sempre en companyia de “Bleak House”, que és el que ara toca.

“Making a soft black drizzle” escriu Dickens (encara ens trobem al primer paràgraf de la novel·la, fragment que és un veritable tresor de reflexions filològiques). L’única paraula interessant aquí és “drizzle” que, segons el diccionari Oliva-Buxton, es pot traduir com roina, xim-xim, ruixim, plovisqueig, plugim o brusca. En la meva versió casolana ho vaig traduir directament com “fa un suau plugim negre”. Pàmies, més audaç, ho converteix en “forma una boira pixanera fosca”. La veritat és que sona espaterrant i al mateix temps molt genuí i molt català. “Boira pixanera” ho recull l’Alcover-Moll i ho explica així: “com boira de borra, la que deixa anar gotetes molt fines (Empordà, Camp de Tarr.)”.

Crec que les llegendes sobre les “bones” traduccions al català es basteixen sobre detalls com aquest. Ens deixem enlluernar per expressions ben nostrades (tot i que locals) i oblidem el context. Sí, la boira pixanera fa gràcia, però és pertinent? L’expressió conté un sentit vulgar que mai de la vida hauria emprat Dickens enmig d’una societat victoriana que evitava per sistema la menció a les funcions excretores.

Apart d'observar que una boira no és una pluja fina, és interessant remarcar que aquesta “drizzle” es troba integrada en un fragment on la paraula “fog”/boira es repeteix molt sovint. En bona llei i sempre que fos possible, caldria traduir-la amb un mot diferent, però per altra banda, afegir més boires a les que ja posava Dickens té una certa coherència que coopera en l’establiment de l’atmosfera. Prengueu tot això més com una reflexió sobre la poca innocència que s’amaga darrera de l’elecció d’un mot que no pas com una censura.

‘Ah! Mr Jellyby,’ said Mr Kenge, ‘is - a - I don’t know that I can describe him to you better than by saying that he is the husband of Mrs Jellyby.’
‘A nonentity, sir?’, said Richard, with a droll look.

—Ui! ¿El senyor Jellyby? —va dir el senyor Kenge—. Doncs és… No sabria descriure’l més bé que dient que és el marit de la senyora Jellyby.
—¿Un calçasses? —va dir en Richard amb ulls enriolats.

No em negareu que la paraula “calçasses” provoca un somriure inevitable, afegeix atractiu a la lectura i ens la fa més propera. A l’original es diu “nonentity”, que es traduiria més precisament com a “nul·litat” o, millor, “zero a l’esquerra”; per tant, no és que el senyor Jellyby visqui sotmès a la seva dona, com l’epítet “calçasses” sembla suggerir, sinó que simplement és algú que sembla inexistent.

Com passava amb la “pixanera”, em pregunto si aquest és el registre que utilitzarien dos victorians de bona educació com són Kenge i Richard, a més amb una referència tan explícita a la roba interior femenina. No estarem corrent el perill de confondre les bones traduccions al català, per mor de fer-les pròximes, en traduccions d’espardenya?