Imatge d'antonio vista a flickr
Amigues, amics, seré breu. Si Blogger no m’enganya, aquest és el meu apunt número 1.000 en poc més de dos anys (sense comptar els del meu bloc paral·lel i tonto). Com que aquest esforç estakhanovista, un cop desaparegut el camarada Stalin, ningú no me’l premiarà, em faig jo mateix un exercici d’autohomenatge, em petonejo les galtes i m’atorgo per unanimitat relativa la Cruz Laureada de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres de la Sopa. Acabades aquestes engavanyadores cerimònies, apagats els focus, desconnectats els micròfons i amb les nenes que m’han donat la toia enviades a dormir, m’enfronto al futur amb furiós optimisme i també (confessem-ho) amb angoixada incertesa. He dit.
Doncs per mil més! Enhorabona!
ResponEliminaT'has deixat la Medalla dels Falcons Mil·lenaris, que també te l'has guanyat. Em sembla que quan arribes a 2000 blogger t'envia una caixa de sugus a casa. Ja tens motivació per continuar.
ResponEliminaFerran, només mil? Siguem realistes, demanem el possible.
ResponEliminaSalvador, no em queda pit per tantes medalles. Els Sugus els enviaré tots a la Matilde, prefereixo el bull.
ResponEliminaTenint en compte que jo no en porto gaire més que tu i fa set anys que hi estic, em sembla que mil més seran un joc de criatures, per tu ;-)
ResponElimina1000 posts i ni un dedicat a la Tori ni als Motörhead que jo sàpiga, vergonya t'hauria de donar... Tanta òpera, tanta òpera... Bé..., felicitats.
ResponEliminaFerran, tu sí que ets una criatura!
ResponEliminaÒscar, el post de la Tori te'l dec, ho tinc molt present, el de Motörhead ni el somiis, que no sé de què va aquesta gent.
ResponElimina1000??????????????????????????
ResponEliminaIm pressionant!
Que puguis aguantar aquest ritme tant com el cos resisteixi per gaudi dels teus lectors!
Moltes felicitats, això sí que són aniversaris mantinguts amb qualitat!
Doncs mira que trobo que un post teu sobre en Lemmy no tindria preu. Sou dues personalitats antagòniques, però ambdues força interessants.
ResponEliminaGalde, penso aguantar perfectament, sempre que m'acompanyis.
ResponEliminaÒscar, de moment penso mantenir els interessos separats.
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaJo encara no n'he fet 100.
Enhorabona i que duri l'energia!
Per molts anys! No és per quedar, però aquest és dels blogs que segueixo amb més regularitat. Sempre hi ha alguna cosa interessant! Salut!
ResponEliminaHome, després de 1000 alguna cosa interessant deu haver-hi... :P
ResponEliminaSincerament, l'enhorabona. Fer un escrit al bloc cada dia no és gran cosa, potser. Però fer-los com els fas tu està a l'abast de ben pocs.
L'enhorabona.
ResponEliminaSalut i Terra
Caxis! m'ha tornat a guanyar! :D
ResponEliminaMoltíssimes felicitats king dels blogaires i que no t'angoixin els propers 1.000 ;P
oooohhh, mil!!
ResponEliminaper ací el govern (o el que en queda) estan pensant donar-te el títol de Cavaliere del Lavoro...
ets un crack, allauet :p
Enhorabona! ...i no sé si donar-te les gràcies per tanta activitat perquè em fa molta, molta enveja.
ResponEliminaSalutacions cordials.
1000 en dos anys, és impressionant! Endavant fins que vulguis, doncs!
ResponEliminaEl teu bloc tonto -alegre, generós i juganer- té una paciència de sant. Si n'ha de ser de bona persona, el teu bloc tonto, que va fent, immune als atacs de gelosia. En fi, que l'havia de vindicar, pobret meu.
ResponEliminaNulla die sine Allau!!
[de quants sugus estem parlant?]
Doncs que aquest pedaleig blogaire camine amb la fluïdesa i resistència d'una Brevet de 2000. Enhorabona.
ResponEliminaCony, no trobo cap ressenya a la premsa. La Vanguardia ja no és el que era...
ResponEliminaM000ltes felicitats!
Jo fa poc que et segueixo... em sap greu haver-me perdut els primers 1.000, però no em perdré els propers n!
ResponEliminaFelicitats!, 1000 no és per fer broma. Esperem els propers 1000 més. Faltaria!
ResponEliminaTenim una autèntica devoció pel sistema decimal, oi? De vegades em pregunto perquè ens passa això.
ResponElimina1000 apunts... Bah! Bah! Quin mèrit té això?
ResponEliminaEl que sí té tot el mèrit del món és que, de tant en tant, pensi: Calla, no va parlar-ne d'això, l'Allau? I busqui aquell escrit de qui sap quan per a rellegir-lo.
Per a celebrar el teu aniversari he corregut a buscar el fons de la pila que has anat aixecant. Al pròleg (una mica aixafadet pel pes que ha de suportar) he pogut llegir-hi: "sóc incapaç de vendre'm". Ara, 1000 apunts més tard, no cal que ho facis tu, complaguts ja ho fem nosaltres.
dimarts 14 d’octubre de 2008
ResponEliminaPròleg
"D'entrada, millor no fer-se grans propòsits, així m'evito la vergonya de no complir-los."
Home, doncs déu n'hi do...
1000... i quins 1000. Enhorabona, Allau!
ResponEliminaGràcies a tots (Glòria, David, Puigmalet, Francesc, Clídice, Maria, Llibreter, Marta, Matilde, Vicicle, Santi, Tirantlobloc, Eulàlia, Lluís, Girbén, Brian i Espai) pels ànims i per la lectura.
ResponEliminaLluís, no és devoció, és simplement el nostre sistema. Si fóssim ordinadors, comptaríem en binari i celebraríem potser el post número 1024.
ResponEliminaMaria, ho dubto, que no sóc ni jove ni fèmina.
ResponEliminaMatilde, gràcies de part del bloc tonto.
ResponEliminaCaldrà que li diga felicitats? I mil més i tot això! I ja que estem li pega una besà de la meua part al que té per ahi pel costat (uno amb ulleres).
ResponEliminaFelicitats pels blogs (aquest i el paral·lel i "tonto"), pels mil posts i per la constància, la creativitat, la productivitat...
ResponEliminaSapigueu que no ha deixat de fumar (a 5-10 cigarros per post, feu números). Felicitats, Allauet!.
ResponEliminaEnhorabona! És admirable la teua creativitat.
ResponEliminaGràcies Comtessa, estretdebering, Josep i Titus!
ResponEliminaComtessa, ja he besat al de les ulleres.
Som aquí. Et llegim. Amb l'optimisme i amb la incertesa. No et sembla intens? No sóc bona deixant comentaris, ho sé... i em sap greu! Però és la meva manera de dir: gràcies! En vull més. Uf... I jo també li envio un petó al Josep!
ResponEliminaGràcies a tu, Marta! (I el petó degudament transmès).
ResponEliminay mil más Allau
ResponEliminamil enhorabuenas
Y mil gracias, Pilar!
ResponEliminaEndavant, Allau, que no pari la festa!
ResponEliminaGràcies, Pere, procuraré que sigui així.
ResponElimina