Em recordo que la nit del 23-F a TVE van passar una pel·lícula de Bob Hope i Virginia Mayo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Ostres, quin xoc més curiós!
ResponEliminaA casa recordo molts nervis i una por infinita a no saber què passarà... o si tornarà a passar!
Recordo que aquella tarda m'havia refugiat en un bar anodí, prop de l'institut on "estudiava": el Blau, cantonada Còrsega/Independència. Volia escriure un conte de fantasmes i no li prestava atenció a la pantalla. Jo feia tercer de BUP i de sobte vaig sentir uns trets.
ResponEliminaÉs el primer cop que em vaig qüestionar perquè caldria escriure ficció.
Galde, jo acabava de fer la mili i només temia que em tornessin a reclutar. Des de llavors (o potser des d'abans) no suporto Bob Hope.
ResponEliminaLluís, aquella nit un gat dels que corrien per casa, al carrer Mallorca, va dedicar-se a passejar-se sàdicament sobre la meva persona jacent. Crec que és el més a prop que he estat mai d'un conte de Poe.
ResponEliminaHas dit Poe? De vegades he pensat en ell, referint-me a aquell vespre. Hi ha alguna cosa de conte esgarrifós, allà. Els unifomes de la guàrdia civil (de qui déu ens en lliuri), els tricornis, les armes, les motllures de guix del sostre del parlament caient a bocins sota les ametralladores...
ResponEliminaNo, Lluís, per a mi era simplement aquell gat tranquil que es passejava sobre la meva persona acollonida. I ni tan sols era un gat negre.
ResponEliminaben pensat ja hi quadrava el Hope amb tot plegat: insuportable. entre ell i el Louis de Funes ... agh!
ResponEliminaMe'n recordo que havíem passat tota la santíssima tarda tancats a la cambra fosca d'un laboratori i que quan, a mitjanit, vàrem sortir al carrer, ens va sorprendre l'anomalia de veure'l tan buit.
ResponEliminaUna cambra fosca també fa bastant Poe... Al 23-F sempre el veig il·luminat per una trista bombeta roja.
Clídice, no sé si hi quadrava o afegia una nota involuntàriament sinistra.
ResponEliminaGirén, aquestes bombetes roges també comencen a ser carn de "me'n recordo".
ResponEliminaEm va faltar consciència per tenir por. Pensava que tot s'arreglaria. Recordo la pel·lícula però no en sabia el títol. Bob Hope m'ha desagradat sempre. No podies espantar el gat negre?
ResponEliminaEl 23-F jo feia quart d'EGB i havia d'explicar a casa que havia suspès la primera avaluació parcial de la meva vida (i última!... uni, a part).
ResponEliminaEm va anar bé tot el merder per tal que a casa no li donessin importància!
País de pandereta, a part d'això...
Glòria, no tenia prou confiança amb el gat (que no era negre, repeteixo), i no sabria com em respondria. No era moment per fer-se enemics.
ResponEliminaAixí, Tirant se't pot considerar un dels beneficiaris del 23-F ;p
ResponEliminaPoques coses fan més angúnia que un gat (del color que sigui) passejant-se per sobre teu. Adoro els gats sempre excepte quan fan això. Jo del 23F no me'n recordo de res...
ResponEliminaMarta, en el teu cas el que seria estrany és que te'n recordessis, amb gat o sense.
ResponElimina