dissabte, 13 novembre de 2010

Me'n recordo (XXVII)


Em recordo que la nit del 23-F a TVE van passar una pel·lícula de Bob Hope i Virginia Mayo.

16 comentaris:

  1. Ostres, quin xoc més curiós!

    A casa recordo molts nervis i una por infinita a no saber què passarà... o si tornarà a passar!

    ResponElimina
  2. Recordo que aquella tarda m'havia refugiat en un bar anodí, prop de l'institut on "estudiava": el Blau, cantonada Còrsega/Independència. Volia escriure un conte de fantasmes i no li prestava atenció a la pantalla. Jo feia tercer de BUP i de sobte vaig sentir uns trets.
    És el primer cop que em vaig qüestionar perquè caldria escriure ficció.

    ResponElimina
  3. Galde, jo acabava de fer la mili i només temia que em tornessin a reclutar. Des de llavors (o potser des d'abans) no suporto Bob Hope.

    ResponElimina
  4. Lluís, aquella nit un gat dels que corrien per casa, al carrer Mallorca, va dedicar-se a passejar-se sàdicament sobre la meva persona jacent. Crec que és el més a prop que he estat mai d'un conte de Poe.

    ResponElimina
  5. Has dit Poe? De vegades he pensat en ell, referint-me a aquell vespre. Hi ha alguna cosa de conte esgarrifós, allà. Els unifomes de la guàrdia civil (de qui déu ens en lliuri), els tricornis, les armes, les motllures de guix del sostre del parlament caient a bocins sota les ametralladores...

    ResponElimina
  6. No, Lluís, per a mi era simplement aquell gat tranquil que es passejava sobre la meva persona acollonida. I ni tan sols era un gat negre.

    ResponElimina
  7. ben pensat ja hi quadrava el Hope amb tot plegat: insuportable. entre ell i el Louis de Funes ... agh!

    ResponElimina
  8. Me'n recordo que havíem passat tota la santíssima tarda tancats a la cambra fosca d'un laboratori i que quan, a mitjanit, vàrem sortir al carrer, ens va sorprendre l'anomalia de veure'l tan buit.
    Una cambra fosca també fa bastant Poe... Al 23-F sempre el veig il·luminat per una trista bombeta roja.

    ResponElimina
  9. Clídice, no sé si hi quadrava o afegia una nota involuntàriament sinistra.

    ResponElimina
  10. Girén, aquestes bombetes roges també comencen a ser carn de "me'n recordo".

    ResponElimina
  11. Em va faltar consciència per tenir por. Pensava que tot s'arreglaria. Recordo la pel·lícula però no en sabia el títol. Bob Hope m'ha desagradat sempre. No podies espantar el gat negre?

    ResponElimina
  12. El 23-F jo feia quart d'EGB i havia d'explicar a casa que havia suspès la primera avaluació parcial de la meva vida (i última!... uni, a part).
    Em va anar bé tot el merder per tal que a casa no li donessin importància!
    País de pandereta, a part d'això...

    ResponElimina
  13. Glòria, no tenia prou confiança amb el gat (que no era negre, repeteixo), i no sabria com em respondria. No era moment per fer-se enemics.

    ResponElimina
  14. Així, Tirant se't pot considerar un dels beneficiaris del 23-F ;p

    ResponElimina
  15. Poques coses fan més angúnia que un gat (del color que sigui) passejant-se per sobre teu. Adoro els gats sempre excepte quan fan això. Jo del 23F no me'n recordo de res...

    ResponElimina
  16. Marta, en el teu cas el que seria estrany és que te'n recordessis, amb gat o sense.

    ResponElimina