Mentre prossegueixen les discussions inacabables entorn dels e-books i el negoci s’escapa ràpidament de les mans dels editors, descobreixo amb goig que els vells llibres de paper encara ens poden oferir alguna petita sorpresa en el seu disseny. Crec que va ser abans d’ahir que Ediciones B va anunciar l’aparició d’una nova col·lecció de llibres de butxaca en un nou format que han batejat com “librino”. El nom és un espant, però la idea tan simple que hi ha al darrera no em sembla gens malament.
Els “librinos” tenen unes mides molt petites (8x12cm), tapes dures i un format apaïsat. Es llegeixen com si fos un bloc d’espiral o un calendari de paret. El seu relligat s’ha dissenyat especialment per permetre que, quan el llibre és obert, les dues pàgines contigües es puguin llegir com si fos una de sola d’una grandària similar a la dels llibres de butxaca convencionals.
Els “librinos” tenen unes mides molt petites (8x12cm), tapes dures i un format apaïsat. Es llegeixen com si fos un bloc d’espiral o un calendari de paret. El seu relligat s’ha dissenyat especialment per permetre que, quan el llibre és obert, les dues pàgines contigües es puguin llegir com si fos una de sola d’una grandària similar a la dels llibres de butxaca convencionals.
La idea original prové d’Holanda, on va ser patentada l’any 2006, sota el nom de “dwarsligger” (transversal) i des de l’inici de la seva comercialització l’any passat ha gaudit d’un èxit inesperat: més de 400.000 exemplars venuts d’uns 70 títols de tota classe de gèneres. Els defensors del nou format afirmen que per entendre els seus avantatges és suficient amb tenir-ne un a les mans.
Gràcies a la seva especial compaginació la tipografia pot ser lleugerament més gran que la d’un llibre de butxaca i, per les seves mides, els “librinos” sí que es poden dur efectivament a la butxaca. Permeten ser llegits amb una sola mà, el que els fa ideals pels transports urbans en hora punta (i per la literatura pornogràfica). La contrapartida d’unes dimensions tan petites és que utilitzen paper bíblia i es fa inevitable que transparentin una mica el text del dors.
M’imagino que l’invent forma part de la miniaturització rampant a la que tendeixen tots els instruments transmissors de continguts i, amb un preu de sortida de 9,95 euros, fins i tot jo voldria provar l’experiència. Llàstima que els primers títols a la venda siguin best-sellers de reconeguda solvència (Anne Rice, Katherine Neville, novel·les de romans…) que no em vénen gaire de gust. Si el públic respon adequadament, n’hi haurà més. M’esperaré.
Gràcies a la seva especial compaginació la tipografia pot ser lleugerament més gran que la d’un llibre de butxaca i, per les seves mides, els “librinos” sí que es poden dur efectivament a la butxaca. Permeten ser llegits amb una sola mà, el que els fa ideals pels transports urbans en hora punta (i per la literatura pornogràfica). La contrapartida d’unes dimensions tan petites és que utilitzen paper bíblia i es fa inevitable que transparentin una mica el text del dors.
M’imagino que l’invent forma part de la miniaturització rampant a la que tendeixen tots els instruments transmissors de continguts i, amb un preu de sortida de 9,95 euros, fins i tot jo voldria provar l’experiència. Llàstima que els primers títols a la venda siguin best-sellers de reconeguda solvència (Anne Rice, Katherine Neville, novel·les de romans…) que no em vénen gaire de gust. Si el públic respon adequadament, n’hi haurà més. M’esperaré.
A buenas horas mangas verdes. Pero tampoco se gana nada ¿no?
ResponEliminaBueno, creo que no es el momento de decirte que tengo un Kindle... Pero si conseguimos acostumbrarnos a formatos raros como este, pues igual tampoco nos queda tan lejos el formato electrónico.
Bienvenida Julie (no pretenderás que te llame 'A queer one', ¿que tal tu hermana Lucy?). Yo es que soy lector de autobús y ya estoy harto de hacer pesas con mamotretos literarios diversos (y también estoy harto de tener que cargar (con electricidad, en este caso) la blackberry, la máquina de fotos, el lector de MP3 y tutti quanti).
ResponEliminaSé feliz con tu Kindle. Te alcanzo uno de esos días.
Al principi, el paper.
ResponEliminaLa idea, a Holanda, la va tenir un fabricant de bíblies que devia buscar com col·locar el seu estoc de paper. Ara que fa tant de temps que prediquen que el llibre de paper ha mort no deixa de ser curiós. Els títols tampoc em llamen, però.
Doncs no em sembla pas una mala idea, sobretot per poder augmentar la mida de la lletra. Trobo que és especialmemt adequat per a la poesia. Tot just ahir vaig llegir no sé on que en els e-books els poemes apareixen tallats. Estem d'acord, però, que amb aquests autors pocs librinos compraré.
ResponEliminaUn extraordinari progrés és superar aquella tensió del relligat que fa que els llibres tinguin tendència a tancar-se.
ResponEliminaDesprés d'un curós tunejat vaig aconseguir que el totxo del DIEC resti obert per on vull; pràctic cosa de no dir.
Girbén, m'has de passar imatges, que els diccionaris manipulats són un clàssic del meu bloc.
ResponEliminaPuig, és cert que l'invent prové d'un impressor de bíblies, però crec que l'editor dels "dwarsligger" no hi té res a veure.
ResponEliminaDavid, la poesia ja se sol trobar en llibres tan menuts i lleugers que no val la pena reduir-los encara més. Això dels “librinos” està pensat més aviat per best-sellers totxos.
ResponEliminaGirbén, resulta paradoxal que els llibres tinguin una tendència natural a tancar-se. Sembla que no vulguin el foment de la lectura.
ResponEliminaEp, això és reinventar-se i tornar al concepte de papir amb escriptura continua...
ResponEliminaEstarem pendents d'Edicions B!
Galde, el papir és un rotllo: no es pot llegir amb una sola mà.
ResponEliminaDoncs em sembla una bona idea... Llarga vida al llibre!
ResponEliminaAmb tot, esperarem títols més interessants.
De moment, el Kindle i l'iPad per llegir els diaris i els blogs.
Sí, Tirant, llarga vida a tots els llibres. En qualsevol format.
ResponEliminaDoncs mira, com en Girbén, estic fins al capdamunt de tornar-me mica buscant pesos per mantenir els "morts" oberts, casumlapunyeta! I del format aquest, no cal dir que me'n compraré ni que sigui un. Encara que sigui un llibre petard, és que m'emociono al damunt davant d'alguns formats! :D
ResponEliminaNo exageris, Clídice, amb alguns autors no hi ha format que els salvi.
ResponEliminam'encanta!! novel.les de romans, dius?
ResponEliminaSí, Maria. "Africanus" de Santiago Posteguillo, 204 grams, 1.376 pàgines de paper bíblia. Jo no en responc.
ResponEliminaes interesant, encara que jo crec que el paper desapareixerar d'aqui uns anys, com el vinil
ResponEliminaOstres noi, doncs a mi això tan menut no m'agrada, si va en relació a la mida de la lletra, aviat semblare el "rompetechos" i m'haure de canviar altra volta les ulleres..., o comprar-me una lupa :(
ResponEliminaAris, jo no sóc tan pessimista. De moment el vinil no ha desaparegut, més aviat ha retornat.
ResponEliminaBenvinguda, Wanderlust! Diuen que la lletra no és tan menuda com en un llibre de butxaca. El millor que pots fer és anar a la llibreria i "emprovar-te" un d'aquests llibres per veure si t'escau.
ResponElimina