dilluns, 16 de maig del 2011

Trempera

"Fuck me in the morning" de Liz Neal

De vegades passa. Comences a llegir un apunt d’un bloc que segueixes i a les dues frases l’atenció se’t distreu. Mires cap avall, veus que el text és més aviat llarg i abandones. Diu que vivim de pressa; és segur que llegim amb presses i que, el que no capta la nostra atenció des del primer moment, cau en l’oblit. El problema afecta a qualsevol que escriu per ser llegit, o sigui que més o menys afecta tothom.

En Josep em porta un llibre, per si és del meu interès. Es titula “Escriptura sexy”, l’edita la UOC i l’ha escrit Lluís Pastor, director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya. El seu propòsit és ensinistrar els lectors per arribar a confegir escrits més interessants, d’aquells que són impossibles d’abandonar. No cal dir que me l’he llegit amb curiositat, per si podia extreure’n lliçons aplicables al meu bloc.

El professor Pastor ofereix un mètode per crear textos atractius, que comuniquin les informacions i les intencions de l’autor, i que ho facin de manera que no suposi un gran esforç pel lector. Com ell mateix declara, es basa en les velles lleis de la retòrica que els autors del món clàssic ja tenien perfectament reglamentada, i les posa al dia amb alguns estudis experimentals més recents.

Comença per les idees que hi ha darrera de tot escrit. Aconsella ser conscient de quines volem que siguin, abans d’escriure una sola ratlla, i ofereix mètodes per crear idees i per ordenar-les. A continuació parla de l’estructura, d’on col·locar les idees principals i les secundàries, de la identificació de cada paràgraf amb una idea, de la utilització de l’hipertext per afegir profunditat (i també aleatorietat lectora). En el capítol dedicat al to, ens obliga a determinar quin paper volem que tingui la veu de l’autor: neutre?, apologètic?, crític?, fingidament imparcial, però amb un biaix soterrat?

Finalment els capítols dedicats a la frase i la paraula ofereixen consells que semblen molt més evidents: frases curtes, amb poques subordinacions, evitar repetir el mateix subjecte en massa frases successives, mots curts, preferiblement poc tècnics… Fins i tot dóna fórmules per calcular, a partir de les paraules per frase o les lletres per paraula, la dificultat d’un text.

Tot plegat sembla força assenyat i útil per tots aquells que tinguin un missatge concret que comunicar: periodistes que han de redactar una notícia o escriure una columna d’opinió, estudiants que han de fer un treball de classe, administratius que han d’enviar una circular o establir un reglament d’ús intern. Lluís Pastor prima l’eficàcia, encara que sigui recorrent a algunes estratagemes una mica tramposes. Ell mateix ha titulat el llibre com “Escriptura sexy” i li ha plantat una cridanera coberta “pop”: és sabut que el sexe i els colors vius són dos esquers irresistibles.

Tot i que el coneixement de les lleis de la retòrica no faran mal a cap escrivent, queden fora de les intencions d’aquest assaig referir-se a les escriptures de tipus més creatiu per no dir directament literàries. És en aquest punt quan començo a plantejar-me si vull obtenir una reacció gairebé pavloviana dels meus lectors o he de defensar les meves idiosincràsies, sense fer concessions. Al cap i a la fi, tot barrejant algunes dades objectives, pretenc que aquest bloc sigui una eina d’expressió personal; per tant, en algun racó molt amagat, hi ha la resposta egoista: a qui no li agradi, que no em llegeixi, no penso agenollar-me davant de l’audiència.

Suposo que cal trobar l’equilibri entre eficiència pragmàtica i veu pròpia. De moment, gràcies a aquest llibre, he obtingut un títol i una imatge per aquest apunt que de segur atrauran algun lector despistat. En quant al text en si, em sembla que per bé i per mal m’ha sortit si fa no fa igual que sempre.

20 comentaris:

  1. Igual de bé i dels més interesants.

    ResponElimina
  2. Ostres, avui no t'anava a llegir i amb el títol i la il·lustració he canviat de parer...!

    En fi, haurem de comprar el llibre perquè veig que diu coses que tots sabem, i no apliquem, i que veig que com tu continuarem anar fent però sempre és bo tenir un suport acadèmic per saltar-se la norma o per a complir-la.

    ResponElimina
  3. José Luis, això vol dir que ja no tinc remei, que el gos vell és incapaç d'aprendre trucs nous.

    ResponElimina
  4. Galde, és el millor que té la norma: saltar-se-la.

    ResponElimina
  5. Sembla molt genèric (o així ho he entès). La claredat en l'estil i la exposició de les idees val per tot (excepte que vulguem ser expressament críptics) però poc té a veure un informe o un memoràndum amb una peça de creació literària.

    ResponElimina
  6. Sí, Brian, és molt genèric, propi per a estudiants que no hi han dedicat cinc segons al que implica escriure un text per ser llegit. Però en algunes qüestions, especialment si hi intervé el llenguatge, la meva curiositat és infinita.

    ResponElimina
  7. Si: aun existiendo unas reglas de oro básicas para la escritura, lo que verdaderamente hace atractivo un texto es la personalidad y el estilo propios del escritor. No hay que cambiarlos por agradar a unos lectores nebulosos y lejanos... salvo que de ellos dependa tu sueldo, quizá :-)

    ResponElimina
  8. Com Sufur, penso que la gràcia està en la diferència. En un bloc personal aquestes lleis no serveixen massa.

    ResponElimina
  9. Sempre he pensat que només hi ha una manera d'escriure: fent-ho. I, sobretot, llegint molt, corregint més i estripant-ho tot i tornar-ho a escriure. No entenc aquesta dèria dels tallers d'escriptura que l'únic que provoquen és fer-nos creure que en tot això hi ha ciència infusa, o que aprendrem a tenir res a dir malgrat que, en realitat, no hi hagi res dins nostre. Això si, com què mentre es fan tallers i ens expliquen això de la pedra filosofal, no estem escrivint i fracassant al davant dels que en saben més, la nostra autoestima no pateix gaire. I així nafent i donant aliment als gurús de la cosa.

    ResponElimina
  10. jo només he vist el títol, l'imatge no em surt al meu roll-blog i tot i així m'ha atret. Al veure l'imatge, he dit, alaaa! però l'entrada està molt bé. Es interesant el tema d'atreure el lector, hi han bestsellers que son genis en aquest aspecte. En canvi hi han escriptors molt bons que son inllegibles. Per exemple - i perdoneu-me tots- Salman Rusdie.

    ResponElimina
  11. Sufur, has dado en el clavo, sólo cuando tu sueldo depende de ello hay que sacar toda la artillería retórica.

    ResponElimina
  12. Kalamar, tampoc és qüestió de ser tan personal com per foragitar els lectors. O sí, si tens vocació de maleït.

    ResponElimina
  13. Clídice, hi ha qui diu que a escriure se n’aprèn llegint i aquest llibre aclareix que per aprendre de debò s’ha de llegir amb ulls d’escriptor, intentant comprendre les estructures i els recursos d’altres professionals. Crec que hi estic bastant d’acord.

    ResponElimina
  14. Aris, de vegades m’agrada crear falses expectatives, però forma part del meu to una mica juganer.

    Fa temps que no llegeixo Rushdie, però “Fills de la Mitjanit” es llegia molt bé.

    ResponElimina
  15. M'ha agradat molt el suggeriment de traducció "escriptura sexy" per "trempera". El terme "sexy" em resulta una mica grotesc, i encara més aplicat a l'escriptura però en fi, aquest home vol vendre llibres i ja se sap que les lletres "S-E-X" agrupades en aquest ordre fan pujar els índexs. Aquest cop, a més a més, celebro que entre línies hagis fet una crítica més crítica d'un llibre. Començava a témer que t'agradaven totes les lectures.

    ResponElimina
  16. Lluís, serà que darrerament he ensopegat molts llibres que m’han agradat. I que duri!

    ResponElimina
  17. Ens presentes el llibre com una guia pràctica per persones que necessitin escriure i no sàpiguen com fer-ho. O per accelar els missatges, especialmente els d'intenció venedora altrament dits publicitaris. Interessant volum que a mi no m'interessa gens. Trio la frescor de les paraules espontànies i el treball que exigeix l'escriptura creativa. Potser tindran defectes però seran veritat.
    Afectuosament, Allau!

    ResponElimina
  18. Bé, Glòria, una cosa no treu l'altra. Fins i tot l'escriptura més creativa no es v eu perjudicada per un cert ordre en les idees.

    ResponElimina
  19. Sempre he pensat que el la mida del text s'ha d'avenir amb la quantitat de coses a dir. La manca o l'excés fan que sigui massa curt o que es faci massa pesat.

    ResponElimina
  20. Garbi24, hi ha qui opina que als blocs caldria emprar textos molt breus. Jo els faig de la llargada que em ve de gust, però és cert que, si és llarg, costa més que el lector se l'acabi i no està de més posar-hi una mica de malícia.

    ResponElimina