dijous, 7 d’octubre del 2010

En companyia de Dawkins (2 de 2)

Si el Dawkins menja-capellans de vegades pot semblar-me una mica superflu i tendent a provocar-nos l’autocongratulació, quan es dedica a la divulgació científica, com fa a “The Greatest Show on Earth” (“Evolución: el mayor espectáculo sobre la tierra”, Espasa-Calpe, 2009), em resulta molt més útil. Dawkins és un biòleg tan apassionat com apassionant i és fàcil seguir-lo en el seu entusiasme davant dels darrers resultats sobre teoria evolutiva. Òbviament, el bel·licós Dawkins, apart de mostrar un munt d’evidències irrefutables que confirmen l’evolucionisme, carrega contínuament contra els arguments creacionistes en una batalla tan benintencionada com impossible. Als creacionistes no se’ls pot atacar amb les armes de la raó, ja que el seu arsenal prové en última instància de la inspiració divina i, amb aquest origen, no s’hi valen discussions.

Un llibre com aquest pot ser de més utilitat als desinformats sense prejudicis, com el 29% d’espanyols que creuen que els primers humans van conviure amb els dinosaures (42% a Turquia, per no allunyar-nos dels límits de la Unió Europea). Sí, els Flinstones han fet molt de mal, però sempre hi haurà algú a qui la xamba li faci caure el llibre a les mans i, de passada, li faci caure la bena dels ulls.

I després estem els que ens declarem evolucionistes convençuts, però que des dels temps escolars hem dipositat la nostra confiança en els biòlegs i ens hem dedicat a pensar en altres coses que ens venien més de gust, com ara Jane Austen, el Dret Mercantil o el Teorema dels Quatre Colors. Per aquesta mena de públic, on crec que s’hi reconeixeran molts dels meus lectors, “The Greatest Show on Earth” és un veritable regal.

Per les seves pàgines desfilen testimonis que abasten experiències molt diverses, de vegades properes, com la “creació” de races canines, d’altres ben allunyades, com les mutacions dels virus. Seria tan inútil com empobridor resumir aquí les fascinants respostes que dóna Dawkins a preguntes que mai no ens havíem plantejat; millor que, qui estigui interessat, ho vagi descobrint durant la lectura.

I, un cop conclòs el llibre, ens hauria de quedar un sentiment d’humilitat i oblidar l’absurda noció que som la culminació del procés evolutiu. No, no som la versió perfeccionada del mono, el ximpanzé 2.0, només compartim avantpassats comuns. Dawkins diu que som “cosins”; de fet ho som de tots els éssers vius coneguts, tant de la gallina com del bacallà, de la paparra i fins i tot del virus de la grip. O sigui que benvinguts a la família! A mi em sembla perfecte participar, encara que sigui en un paper de figurant sense frase en aquest procés enlluernador. No, no és cap exageració afirmar que no hi ha espectacle més gran sobre la capa de la terra.

23 comentaris:

  1. Saps si està traduit al castellà o al català?

    Per cert, cal discutir i dedicar cap línia del llibre a rebatre la pseudoteoria creacionista?

    ResponElimina
  2. Imagino que en el món anglosaxó els creacionistes tenen molt de poder, sobretot als EUA. La teoria de l'evolució en forma d'arbust, no com la culminació de res, la vaig llegir en Stephen Jay Gould, a La vida maravillosa, una idea que als creients "moderns" tampoc els agrada, perquè l'humà ja no és l'ésser superior de la natura i, per tant, l'amo i senyor. La làmina és xulíssima! :)

    ResponElimina
  3. Sobre la coexistència de dinosaures i homes, els alumnes de primària no ho dubten ni uns segon, i els produeix una gran decepció descobrir que no fou així. Aquesta decepció és tan gran que de vegades em commou, i em sento predistopat a mentir-los, i mantenir intacta aquesta bonica fantasia.

    ResponElimina
  4. Si no lo has leído aún, te recomiendo "uvweaving the rainbow", también de Dawkins: es un libro precioso acerca de cómo el pensamiento científico y la sensación de maravilla ante un mundo complejo y lleno de misterios no solamente no son contradictorias, sino que están íntimamente ligados. Pura poesía en la forma del más puro ensayo :-)

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord amb la enorme capacitat divulgativa de Dawkins, comparable almenys a la de Gould (un gran llibre el que cita Clídice, per cert), tot i que tots dos van mantindre una encesa polèmica durant anys. "El gen egoista" és, probablement, un dels llibres què més m'han marcat, no solament com a biòleg. En tot cas, convé no menystenir el perill del "creacionisme", que probablement anirà a més (com altres fonamentalismes), com també les molt esteses interpretacions errònies de la mateixa teoria evolutiva, com ara el finalisme antropocentrista. Salut!

    ResponElimina
  6. Ja fa temps que no dedico ni mitja neurona a discutir semblants obvietats. El meu interès està en la ciència "conscilient" (de l'anglès: actuar conjuntament, a l'uníson), inaugurada precisament per Darwin; sobretot en l'estudi de les relacions entre les comunitats i els sistemes, que és al que es dedica la vera ecologia (no l'activisme polític). I l'ecologia és una paraula que va encunyar Ernst Haeckel, l'autor del meravellós Kunstformen der Natur d'on encertadament has extret les tortugues de la capçalera.

    ResponElimina
  7. No estava al corrent d'aquest nou llibre d'en Dawkins; ara el dubte només és si comprar-el en castellà o en anglès.

    Al marge de l'aspecte de refutació del creacionisme -que particularment no em desperta cap interès, tot i que, com comentàvem ahir em sembla molt necessari i meritori per part d'en Dawkins- i la mera divulgació del darwinisme, el que m'agradaria saber és si el llibre incideix en el debat sobre les diferents corrents dins del darwinisme. Vull dir: la teoria de la evolució no és discutida per ningú mitjanament educat, però, en canvi, la selecció natural i la manera com opera no està tan universalment acceptada. (Insisteixo que parlo del debat científic, la resta no m'interessa ni poc ni gens). T'has fixat si el llibre entra en aquestes qüestions?

    ResponElimina
  8. Galde existeix en castellà (Espasa-Calpe). Ja ho indicava.

    A mi el diàleg de besucs amb els creacionistes em posa nerviós, però sembla que al món anglosaxó o a l'islàmic tota bel·ligerància és poca, perquè tenen l'enemic continuament a la porta.

    ResponElimina
  9. Clídice, tenen molt de poder i sobretot molts diners. Són la prova que la intel·ligència no es pot comprar.

    Busca Ernst Haeckel a Google i veuràs quines imatges més xules et surten.

    ResponElimina
  10. Lluís, sempre podràs mantenir aquesta fantasia a la classe de literatura, però a la de ciències, poques bromes.

    ResponElimina
  11. és veritat que tenen molt de poder i fan molta por, només cal rememorar la imatge del governador Bush (quan feia de president) resant abans de posar-se a manar. I sobre Haeckel tinc un apunt per la setmana entrant on no queda gaire bé, però les làmines són la mar de xules :)

    ResponElimina
  12. Sufur, no lo he leído y suena fantabuloso. Tomo nota.

    ResponElimina
  13. Benvingut Mr.Wallace! De Gould també vaig llegir fa anys un parell de llibres molt interessants. Estic segur que la polèmica que hagués pogut existir amb Dawkins no invalida les obres divulgatives de cap dels dos.

    Caldrà estar al cas sobre el perill del creacionisme. De moment, a casa nostra, sembla que el PP encara no l'ha "descobert".

    ResponElimina
  14. Girbén, a tenor dels comentaris, potser he donat una idea falsa. Els arguments contra el creacionisme ocupen una part molt menor del llibre del que parlo, tota la resta és pura meravella de relació entre espècies.

    ResponElimina
  15. Brian, el llibre està adreçat a un públic no especialitzat i, tot i mostrar resultats molt recents, procura no entrar en qüestions controvertides. De vegades exposa teories alternatives per explicar certs fenòmens, però no hi ha una voluntat sistemàtica. El que sí que queda clar és que Darwin per a Dawkins és gairebé un déu.

    ResponElimina
  16. Clídice, esperaré encuriosit què dius de dolent de Haeckel.

    ResponElimina
  17. Si, Dawkins és un darwinista "pur i dur". El que no em quadra és que eludeixi qüestions controvertides, perquè també és un polemista nat. :)

    ResponElimina
  18. Ja et dic, Brian, que és un llibre divulgatiu i no és qüestió de presentar una comunitat científica dividida. Apunta explicacions alternatives sobre algunes qüestions, però evita entrar en punts de fricció. La seva bel·ligerància la guarda exclusivament pels creacionistes.

    ResponElimina
  19. Home, Allau...! Tot i la mala fama que puguem tenir els mestres en general i jo en particular, sé força bé quines obligacions tinc com a professional. I encara distingeixo una mica entre literatura i Coneixement del Medi. Els alumnes acaben sabent que el humans i els tiranosaures no an cohabitar.

    ResponElimina
  20. Disculpa, Lluís, no volia ofendre. Només volia dir que no tinc res contra els Picapiedra, al contrari!

    ResponElimina
  21. Allau, aquest matí he anat a llegir la teua resposta al comentari que et vaig fer ahir a la nit... i resulta que no m'apareix el comentari en qüestió, suposo que no em vaig recordar dè clicar en "aceptar" en acabar d'escriure.
    Reivindicava el valor pedagògic que té explicar l'evolucionisme a partir de les tesis de Cuvier, que tot i el seu esbiaixament per mor de la fe, seguien o pretenien seguir la metodologia científica.
    Bé, aprofito per dir-te que aquesta tarda m'he comprat l'Evolución d'en Dawkins. M'agrada molt la dosi de reivindicació i de denúncia que afegeix a les seues obres!
    Aquesta darrera setmana, gràcies a tu, m'he gastat bona pasta comprant-me les recomanacions literàries que has fet. I ho dic sincerament: és un plaer :)

    ResponElimina
  22. Leb, no conec tant les teories de Cuvier, tot i que em penso que no era precisament un evolucionista. No deixa de ser, però, una figura-pont que apunta a Darwin.

    Confio que la bona pasta gastada sigui bona pels plaers que et proporcionin les compres.

    ResponElimina