dimecres, 28 de febrer del 2024

La crisi de la narració


La crisi de la narració, Byung-Chul Han
Traducció de David Torres
Herder, 2023

Byung-Chul Han, assagista sobre qüestions culturals nascut a Corea però resident durant dècades a Alemanya, és un dels pensadors més llegits actualment, entre altres raons menys frívoles perquè escriu obres molt breus. La seva Die Krise der Narration del 2023 sembla haver estat en bon predicament a casa nostra amb una tesi que sosté la decadència de la narració en els últims dos segles, vençuda per la prevalença de les dades.

Encara que no es prengui la molèstia de definir els termes —una absència que em sembla freqüent a l’assagística— crec entendre que, quan Han parla de narració, es refereix a la transmissió d’històries (sovint en forma oral, sovint a través de contes i apòlegs) amb l’objectiu de crear una tradició ben arrelada a la societat. Aquesta tradició, que inclouria també els fonaments de les religions, els mites i llegendes, les parèmies i allò que es coneix com a saviesa popular, constituiria l’eina bàsica de la cohesió social i marcaria al mateix temps les normes de la tribu, sense oblidar també el seu paper terapèutic. 

Aquesta gestió del coneixement, que ha sostingut la humanitat durant segles, va començar a trontollar a mitjans del segle XIX gràcies als avenços en les comunicacions que van provocar la decadència de la narració tot afavorint que fos substituïda per la informació. Byung-Chul Han recolza les seves idees sobre dos estudiosos de la modernitat com foren el poeta Charles Baudelaire i el pensador Walter Benjamin, i el llibret podria llegir-se com a divulgació de les tesis de tots dos, així com a la seva adaptació als nostres temps, els de l’anomenada societat de la informació. Ja que, si bé Baudelaire i Benjamin escrivien sota l’influx de l’aparició de la premsa moderna, de l’electricitat, de la ràdio i del cinema, no podien preveure la ingent pluja de dades que caracteritzaria el nostre segle: un tsunami d’idees que busquen provocar el nostre xoc instantani i que competeixen per la nostra atenció sostinguda. Difícilment aquest bombardeig inconnex pot generar cap relat, si no que acaba sent el motivador d’una única resposta, el like. Parapetats en els nostres smartphones no aspirem a cap altra gratificació més enllà del like. Amb aquest panorama no és d’estranyar el predomini de l’individualisme, la competitivitat i l’entotsolament. Ni tan sols l’actual auge de l’storytelling, que podria fer pensar en una pervivència de la narració, no pot ocultar el seu objectiu de vendre com a eina essencial del màrqueting.


En un aspecte més personal, penso que aquesta quantitat ingent de dades que ens assalten a diari ha constituït una força incapacitant que m’ha impedit arribar a articular algun tipus de narració coherent, tot i que estava convençut que l’escriptura era l’aptitud que més m’esqueia. Entre un excés d’autoexigència i la impotència per reflectir en forma de relat la meva visió del món, finalment la millor solució de compromís me l’ha ofert aquest blog, el mitjà capaç d’acollir el coneixement fragmentari i acumulatiu propi de la nostra època. Byung-Chul Han, per referir-se al diluvi de dades en el que anem fent la viu-viu, fa servir sovint la metàfora del tsunami. Parlar d’una allau seria igualment vàlid. Llegint aquest llibre he entès una mica millor el que he estat fent durant més de quinze anys a The Daily Avalanche. Mai no és tard si la revelació és bona.