divendres, 2 de març del 2012

El fascinant cas del penis minvant


Acostumo a ser un lector agraït i tot terreny a qui, llibre que li regalen, llibre que es llegeix, encara que sigui per qüestió de bones maneres. Per això, quan el Nadal passat uns amics em regalaren “Manhood” (Virilitat) de l’uròleg  holandès Mels van Driel —un tractat miscel·lani sobre els genitals masculins des del punt de vista fisiològic, patològic i cultural— vaig posar la meva millor cara i vaig prometre’m que el llegiria. Enteneu-me, tinc per aquestes parts del cos un interès relatiu, més aviat d’aficionat; però no estic segur que les deformitats congènites del penis o les varices de l’escrot siguin els millors assumptes amb els que passar l’estona. És clar que tota lectura és enriquidora i sempre s’aprenen coses, no diré que imprescindibles, però sí curioses com que el testicle de  la balena blava pot arribar a pesar 50 quilos. I oi que la paraula criptorquídia  és bonica? El seu significat, no tant.

D’entre els coneixements que he extret de l’experiència lectora volia comentar un estrany fenomen anomenat “koro”, del que no era la primera vegada que en sentia parlar. El “koro” és una síndrome psicosexual d’origen cultural que es produeix sobretot a la Xina i el sud-est asiàtic. Les seves víctimes pateixen la il·lusió que el seu penis està empetitint o s’està retraient dins de l’abdomen i que el procés els conduirà ràpidament a la mort. En malai “koro” significa cap de tortuga i, si pensem en la forma com el cap del queloni es retrau dins de la closca, és fàcil trobar-hi l’analogia.

Per descomptat, aquests símptomes són purament mentals; però explica-li això a l’aterrit pacient! Se sol produir en persones ja grans com a conseqüència de l’esquizofrènia, la depressió o l’epilèpsia, però també en processos de desintoxicació de l’heroïna o fins i tot per culpa d’un tumor cerebral. Existeix també una versió femenina, on el que es retrau és la vulva o bé els mugrons. Mentre les víctimes d’aquesta curiosa síndrome no troben el remei dels tractaments psicoterapèutics, acudeixen a solucions casolanes com l’estirament manual o l’ancoratge amb amb una anella de cordill.

El fet que el “koro” es circumscrigui a una zona molt determinada on preval el budisme implica els seus orígens culturals. La filosofia budista es basa en les forces oposades del yin i el yang. El yang significa la duresa, la força, els cels, la llum, déu, la veritat i, per descomptat, la masculinitat. En canvi, el yin representa la terra, la calma, la lluna, la foscor, la mentida i, és clar, la feminitat. És important que les dues forces es mantinguin en equilibri i, pel mascle que cregui en aquestes coses, és tan important que el seu yang no s’afebleixi com que no augmentin els seus nivells de yin. El coit heterosexual és un cas típic de pèrdua de yang a través de l’emissió d’esperma i, al mateix temps, d’augment dels nivells de yin per contacte amb la femella. Per això el budisme tàntric defensa l’acoblament sense ejaculació.

De totes maneres, aquest fenomen asiàtic té rèpliques similars a moltes altres cultures i són comunes les llegendes medievals europees de males dones, bruixes de manual, que s’apropien de la joia més preuada del seu amant ocasional. No deixa de ser significatiu que dins d’un llibre que es titula “Virilitat” es trobin tants casos que evidencien sofisticades formes de pànic davant la perspectiva d’ajuntar-se amb femella per obtenir plaer breu. Sort que les teories de Darwin i les de Corín Tellado asseguren el futur de l’espècie, perquè si no, es diria que l’homosexualitat esdevindria la pràctica de preferència.

16 comentaris:

  1. Són lectures entretingudes i fins i tot podria dir que divertides, sobretot les del s. XIX com Virilidad sinó fos que darrera d'aquests tractats "científics" hi ha tants traumes de la Humanitat...

    Us deixo les il·lustracions "De la virilidad" del Dr. Curtis:
    http://galeriadimatgesx.blogspot.com/2011/05/de-la-viralidad.html

    ResponElimina
  2. Galde, no pretenia fer broma. No sé a qui culpar en concret, però estic segur que hi ha d'haver un culpable.

    ResponElimina
  3. Ep, jo em referia com a "divertit" que és sorprenent en el sentit positiu que tu li dones, no per riure ni per broma!

    ResponElimina
  4. Company, no pretenia cap atac, però contnuo buscant la broma.

    ResponElimina
  5. es cert que quan fa fred s'encongeix molt. Quan a la virilitat tens raó donem les gracies a Corin Tellado i Marcial Lafuente Estefania.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort, Francesc, que l'hivern ha estat càlid i no ha posat en dubte la nostra virilitat.

      Elimina
  6. però no érem les dones les que teníem enveja del penis? no, si al final resultarà que ens heu encolomat una altra taradura vostra! ;P

    recordo haver llegit els tabús sexuals que tenen la majoria de tribus de l'Àfrica amb els ferrers, les dones i la regla i com alguns antropòlegs ho associen a pràctiques derivades d'algun instint biològic sobre el control demogràfic, l'endogàmia i d'altres. no t'estranyi que tanta angúnia no vingui per algun imperatiu biològic, perquè això de l'esquizofrènia no crec que doni per fer-ne costum, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap, Clídice, que en un món d'homes les dones teniu la culpa de tot. ;p

      I això del "koro", encara que ha produït alguna epidèmia, no es pot considerar costum; només cal veure la quantitat ingent de xinesos que hi ha al món.

      Elimina
  7. Vaig llegir fa temps la novel·la "El globo de Trebisonda", on en un dels capítols es visitava un lloc on els homes tenien penis retràctils: minvaven fins la quasi completa desaparició, i creixien elàsticament fins mides de probòscide. Era una novel·la, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, la síndrome del penis-trompa d'elefant em sembla més atractiu que el que he comentat. Llastimosament només succeeix a les novel·les.

      Elimina
    2. La meva experiència no és pas literària..... però certifico que en humans i no necessàriament xinesos els penis retràctils fins la seva quasi desaparició, existeixen !!!

      Elimina
    3. Carme, no diguis aquestes coses que fan mal pensar de tu.

      Elimina
  8. Ara encara estic més interessat en la pèrdua de yang........si pogués el perdria tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, els excessos no són bons. Si perds tot el yang et poden sortir pits.

      Elimina
  9. Allau, m'agrada molt el teu apunt d'avui, però amb el resum que ens has fet ja em dono per informat sobre el llibre... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, no t'imagines la quantitat de coses interessantíssimes que he callat.

      Elimina