divendres, 13 de juliol del 2012

Cato

Cato Island és una illa que pertany a les illes del Mar de Corall situades a la zona exterior de la Gran Barrera australiana a uns 375 quilòmetres de les costes de Queensland. Ignoro si el seu nom té res a veure amb el del famós polític romà, encara que el context no podria ser menys adient. Dins del món de les illes, Cato és un exemplar poc memorable, petit i pla, amb un historial al seu darrera de baleners, naufragis i recol·lecció de guano, res gaire diferent del que ha succeït a totes les illes petites que pel mar s’escampen. En el seu territori hi ha una estació meteorològica automàtica, però cap resident permanent. Per a mi el més interessant de Cato és que exerceix les funcions de capital del Regne Gai i Lesbià de les Illes del Mar de Corall.

Aquesta micronació, exemple de nacionalisme “queer”, nasqué el 14 de juny de 2004 com a protesta davant del rebuig del govern australià a legalitzar el matrimoni homosexual. Un grup d’activistes de l’estat de Queensland noliejaren el vaixell Gayflower i es dirigiren a l’illa de Cato on declararen la seva secessió de la sobirania australiana i nomenaren “emperador” el seu líder Dale Anderson sota el nom de Dale I. No cal dir que el Regne Gai i Lesbià de les Illes del Mar de Corall no és reconegut oficialment per cap dels governs mundials. 

Els colonitzadors ocuparen l’estació meteorològica i la convertiren en oficina de correus amb la intenció d’obtenir beneficis de la venda de segells i moneda, bases de l’economia nacional, juntament amb el turisme i la pesca. Altres activitats no econòmiques aprovades pel govern són l’observació dels ocells, el submarinisme, el passeig per la platja i l’exploració de restes de naufragis. El juliol de 2006 veié l’emissió dels seus primers segells, sorprenentment denominats en euros, quan la moneda nacional és el dòlar rosa, com tothom hauria de saber.


L’única condició per aspirar a la ciutadania és ser gai o lesbiana, o declarar-se com a tal, que a l’hora de la veritat ve a ser el mateix. Algú trobarà aquest filtre en excés restrictiu, però cal tenir en compte que neix d’un rebot que ve de lluny. Alguns activistes de la causa GLTB han postulat l’existència d’una “nació gai”, mancada de territori, però amb una història i una literatura compartides a més d’uns enemics comuns. L’aparició d’internet ha afavorit l’enfortiment d’uns llaços de solidaritat (o, si més no, de complicitat) que estableixen una xarxa global que connecta els “tapats” del Emirats o de  Nàpols amb les boges més desacomplexades d’Hamburg o de Rio de Janeiro. Aquesta “performance” austral només pretén subratllar la volatilitat de l’origen de les nacions i l’arbitrarietat dels prejudicis de cadascú.

La bandera del regne és la de l’arc de Sant Martí i, per descomptat, l’himne nacional d’aquesta micronació és l’“I Am What I Am” en divina interpretació de Gloria Gaynor. Ja podem riure, ja, amb el nostre menyspreu de superioritat compartida, que aquesta cançó ha fet a la meva generació més per la felicitat humana que el 95% dels escrits bíblics i gairebé tot Aristòtil i Sant Agustí.


[Poc m’imaginava on em ficava, quan vaig iniciar aquest creuer per les illes del món.]

16 comentaris:

  1. Mira que és estrany, el món! Abans, amb un mapa podies fer-te una idea de com era el món; ara, cal un guia.

    M'agrada molt el procés de ciutadania: ser o declarar-se. Senyal que la paraula dels homes encara serveix d'alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, és que (que jo sàpiga) no hi ha manera de demostrar que ets o no ets gai de debò.

      Elimina
  2. Tu no et podies imaginar on et ficaves en aquest periple illenc però nosaltres si que sabíem que seria un gran periple per una geografia desconeguda però plena de sorpreses boníssimes com aquesta!

    En el powerpoint aquest del youtube haurien d'haver posat una illa plana com la de Cato. O es que comencen les dissidències dintre del regne?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria d'haver indicat que el Youtube no és oficial; potser l'han fet a Queensland.

      Elimina
  3. T'escric amb la preciosa maqueta del mític Mayflower que em va llegar l'avi al davant. I, que coi, l'estic veient diferent, suposo que m'entens... Em sembla escoltar als súbdits aclamant el seu emperador des del pont: Dale! Dale!; i ell fotent-lis cas amb entusiasme...

    Creus que, posats a fundar una nació crítica, calia la figura d'un emperador? És clar que jo el conec, que potser vist en directe sigui el mínim que el paio és mereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que jo NO el conec...
      Ara sí!

      Elimina
    2. Jordi, trobo que, posats a fundar nacions, un emperador és el mínim que es pot acceptar. El Dale! Dale! em sembla un clam deliciós.

      Elimina
    3. Dit amb el màxim carinyo: Au com li encanta a la vostra feliç nació tot això de la pompa!

      Elimina
  4. ¿Cato deu ser també pàtria de catosfèrics? ¿Allau I, representant històric de la catosfera, disputarà el tro a Dale I? Aquí n'hi ha per a un serial estival.

    ResponElimina
  5. Gazo, no hi havia caigut; però et juro que la Casa d'Allau no té cap pretensió al tron.

    ResponElimina
  6. no te lo vas a creer, allau, de todas las islas que hemos atracado con tu "daily avalanche", es en un islote cerca de Cata donde hace unos años desembarqué realmente. Viajeé a Australia, y en Cairn tuve la suerte de poder embarcarme en un katamarán que me dejó en un islote, por allí, "cerca" de Cata, donde las únicas actividades posibles son la observación de pájaros,cortos paseos por la arena de la playa, y el submarinismo. Nunca he visto nada igual, nada más maravilloso de formas y colores, en un mar como el de la foto, azul claro y transparente, y con un simple snorkle, pasé dos de las horas más extraordinarias de mi vida.
    No es mal sitio, no, aunque no vayas de emperador, vale la pena la visita. créeme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, te creo, te creo y hasta un poco de envidia me das, porque dudo que me acerque nunca a estos imperios coralinos.

      Elimina
  7. Si serveix d'alguna cosa jo si que els reconec com a nació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que serveix, Pons, els reconeixements individuals són els més apreciats.

      Elimina
  8. No m'estranyaria gens que et fessis "catonenc", al cap i a la fi jo sóc ciutadana de Ladonia :) i cadascú ... (ara m'he recordat d'aquell "Delenda Cartago, deia el gran Cató ..." però no és el mateix :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidice, passo de demanar més nacionalitats: prou feina em dóna la que tinc.

      Elimina