dissabte, 18 de gener de 2014

(58) Sense sentit

Sense sentit?
M’estàs dient que res no ha tingut sentit?
Cada murmuri? Cada carícia?
Sí, sí, sí, res no tenia sentit

Sense sentit
com quan dues cuques de llum brillen
Com qualsevol altra cosa, suposo,
no tenia cap mena de sentit
Encara menys
un vist i no vist del no res
que xuclava de significat la resta d’aquest embolic
Sí, sí, sí, completament sense sentit

I si algun curt de gambals digués
que en certa manera estàvem enamorats
fes-li saltar les dents de part meva
i si vols continuar esbatussant-lo tens el meu permís

Sense sentit
Qui gosa dir que allò tenia sentit?
Crida des de les teulades i adreça’t a la premsa
Ha, ha, ha, no tenia cap sentit

Sense sentit
Amb menys sentit que un joc d’escacs
Com deia la teva mare, i d’això ella en sabia
Ho vaig saber sempre però ara ho confesso

Sí, sí, sí, deliciosament sense sentit
Sí, sí, sí, efervescentment sense sentit
Sí, sí, sí, formosament sense sentit
Sí, sí, sí, definitivament sense sentit
Sí, sí, sí, globalment sense sentit
Sí, sí, sí, magníficament sense sentit
Sí, sí, sí, increïblement sense sentit
Sí, sí, sí, inusitadament sense sentit
Sí, sí, sí, espatarrantment sense sentit
Sí, sí, sí, inesperadament sense sentit
Sí, sí, sí, infinitament sense sentit


A base d’insistir el missatge queda clar: l’amor no té sentit, però això ja ho sabíem, oi?



4 comentaris:

  1. Al final tot ho acabem en 69, si més no ens provoca allò desitjat

    ResponSuprimeix
  2. Potser l'amor en abstracte no tingui cap sentit... Però, quan aquest encerta un objecte d'una envergadura suficient -digues-li unes versions acurades dels "Magnetics"-, au si no és capaç d'assenyalar-nos la direcció d'un nord personal, d'orientar-nos "magnèticament" .

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No em refiaria, Jordi, d'aquesta orientació. M'ho prenc més aviat com un joc.

      Suprimeix