A la meva mare estimadaLi deixo les meves úniques sabatesA la meva mare estimadaLi deixo les meves úniques sabatesQuan llegeixis aixòM’hauré mort de tristesaCrida petit txu-txúDóna cops a les teves vies de xilofonEntusiasta i estúpid txu-txúFes sonar les teves vies de xilofonPots gemegar tota la nitPerò no podràs fer-la tornarHe plorat tant i tantQue la carn ha deixat els meus ossosHe plorat tant i tantQue la carn ha deixat els meus ossosPuc tocar el meu costellamCom si fos un xilofon
El més similar a un blues que trobareu entre les 69 cançons. Merritt hi posa la seva veu més sepulcral, mentre que LD Beghtol fa uns cors gairebé en falset. El xilofon funciona com a doble metàfora: de les vies del tren (txu-txú) i de la caixa toràcica.
Tot s'acaba i potser la inspiració també se li acabava al nostre protagonista...
ResponEliminaUna més i prou.
Elimina