dijous, 4 de febrer del 2016

Més repesques 2015


«Red Army» de Gabe Polsky:

Qualsevol que em conegui es preguntarà què faig jo mirant un documental sobre esports. La veritat és que hi vaig acudir una mica enganyat per les bones crítiques (un 97% a l’agregador Rotten Tomatoes), la producció de Werner Herzog i els comentaris tipus «és un drama èpic a mig camí entre Tolstoi i Gogol». I sí, és cert que la història de l’equip soviètic d’hoquei sobre gel conté incidents bastant particulars i presenta aspectes que reflecteixen molt bé la situació política a la segona meitat del segle XX (us en recordeu quan una victòria esportiva equivalia a la demostració d’una superioritat ideològica?) Sigui com sigui, no deixa de ser un documental esportiu i els esportistes rarament són les persones més ben articulades del món.


«Negociador» de Borja Cobeaga:

Quan Cobeaga no es dedica a la mercenària tasca de perpetrar guions sobre vuit cognoms andalusos o gallecs, pot ser capaç d’escriure i dirigir aquest prodigi d’equilibri i veracitat sobre la forma com es desenvoluparien uns diàlegs pacificadors entre terroristes independentistes bascos i polítics que representen l’status quo. Un pèl optimista en les seves conclusions, no deixa de ser una comèdia molt eficaç sobre un tema delicadíssim. No em crec Carlos Areces com a etarra, però Ramón Barea està esplèndid, com sempre.


«Un colom va posar-se en una branca a reflexionar sobre l'existència» de Roy Andersson: 

Confessaré que no en sabia res d’aquest director suec de 72 anys, que amb aquest film va guanyar el Lleó d’Or a Venècia; però del que ja em declaro fervorós admirador. El seu humor impassible sembla deutor de Buster Keaton i s’acorda perfectament en una estètica visual feta de quadres escènics i tonalitats neutres. La narrativa és inconnexa, però les connexions són fàcils de detectar. A la meitat de les escenes hi apareixen Jonathan i Sam, parella de tronats venedors d’articles de broma (ullals de vampir extrallargs, sacs de riallles…), en una relació totalment còmico-sòrdida.

Si us fa gràcia que un rei del segle XVIII torni derrotat de la batalla i entri a un bar del segle XXI en busca dels serveis, els trobi ocupats i s'hagi d'esperar assegut a la barra, aquesta és la vostra pel·lícula.

6 comentaris:

  1. Ostres, Allau, ni una! A veure si a la repesca tres... Avui m'he tocat repescar Mr. Holmes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, no són unes travesses ;p Mr Holmes em va avorrir força.

      Elimina
  2. Les dues primeres m'havien passat per alt, de la tercera em va encuriosir el títol... veig que val la pena!

    ResponElimina
  3. Si és una marcianada tipus "Lobster" no m'agradarà...

    ResponElimina