Shane Meadows es va donar a conèixer amb el títol de culte «This is England» (2006) sobre un nen desarrelat que és acollit per una tribu de «skinheads». L’èxit del film va impulsar l’estrena de tres seqüeles televisives entre 2010 i 2015. Retorna ara amb la molt apreciada minisèrie dramàtica «The Virtues» (Filmin).
La vida de Joseph (Stephen Graham, actor fetitxe del realitzador) s’enfonsa quan l’ex-dona i el fill emigren a Austràlia. Decidit a no recaure en l’alcoholisme, viatja a la seva Irlanda natal per retrobar-se amb la seva germana a qui no ha vist en trenta anys. L’experiència el sacsejarà a fons i farà aflorar uns records infantils que havia reprimit fins el moment.
Comença a resultar un clixé recurrent que, sempre que es parla del passat recent d’Irlanda, s’hagin de mencionar els estralls causats per l’església catòlica en matèria d’abusos sexuals infantils i d’oposició a l’avortament. «The Virtues» toca els dos temes convenientment tot i que cenyeix els focs d’artifici dramàtic al darrer capítol. Així, durant els tres primers episodis la trama es desplega parsimoniosament per presentar amb detall les circumstàncies dels protagonistes. Les imatges del passat, suprimides del record, es mostren amb qualitat de vídeo borrós en contrast amb el nítid hiperrealisme del present.
En mans menys expertes el clímax amb que conclou la sèrie es faria insuportable per la manera com carrega les tintes. Afortunadament els actors, sobretot Stephen Graham, salven la funció i deixen una empremta persistent dies després d’haver-ne presenciat el final.
Gran banda sonora de PJ Harvey.
La vida de Joseph (Stephen Graham, actor fetitxe del realitzador) s’enfonsa quan l’ex-dona i el fill emigren a Austràlia. Decidit a no recaure en l’alcoholisme, viatja a la seva Irlanda natal per retrobar-se amb la seva germana a qui no ha vist en trenta anys. L’experiència el sacsejarà a fons i farà aflorar uns records infantils que havia reprimit fins el moment.
Comença a resultar un clixé recurrent que, sempre que es parla del passat recent d’Irlanda, s’hagin de mencionar els estralls causats per l’església catòlica en matèria d’abusos sexuals infantils i d’oposició a l’avortament. «The Virtues» toca els dos temes convenientment tot i que cenyeix els focs d’artifici dramàtic al darrer capítol. Així, durant els tres primers episodis la trama es desplega parsimoniosament per presentar amb detall les circumstàncies dels protagonistes. Les imatges del passat, suprimides del record, es mostren amb qualitat de vídeo borrós en contrast amb el nítid hiperrealisme del present.
En mans menys expertes el clímax amb que conclou la sèrie es faria insuportable per la manera com carrega les tintes. Afortunadament els actors, sobretot Stephen Graham, salven la funció i deixen una empremta persistent dies després d’haver-ne presenciat el final.
Gran banda sonora de PJ Harvey.
Lenta, però excel·lent en tots els sentits, sobretot per la feina dels protagonistes. Molt diferent al que fa normalment el Meadows.
ResponEliminaL'Stephen Graham és miraculós.
Elimina