Filmoteca forçosa (53): estrenes

The Farewell/El comiat (Lucy Wang, USA 2019 (Filmin))

L’àvia s’està morint, però ella no ho ha de saber. S’avança un casament per poder acomiadar-se d’ella. Diferències culturals entre el concepte de família a Orient i Occident presentades amb humor i sensibilitat. Una delícia de film. (8)

Retablo (Álvaro Delgado-Aparicio, Perú 2017 (Netflix))

El fill d’un artesà de retaules descobreix la bisexualitat del seu pare i l’agressivitat que desvetlla en els seus veïns. Interessant raresa, parlada a més en quítxua d’Ayacucho. (7)

Il cattivo poeta/El poeta i l’espia (Gianluca Jodice, Itàlia 2020 (Cinemes Girona))

Crònica dels últims mesos de Gabriele d’Annunzio, proverbial exemple de poeta i home d’acció, al seu refugi del llac de Garda. Fascinant drama d’ideals perduts i magnífica composició de Sergio Castellitto. (8)

In the Heights/En algun lloc de Nova York (Jon M. Chu, USA  2021 (Renoir))

Adaptació del musical que Lin-Manuel Miranda va escriure abans de "Hamilton". Alguns vibrants números de música llatina no fan oblidar l’escassa entitat dramàtica i l’excessiu metratge. (6)

No Hard Feelings (Faraz Shariat, Alemanya 2020 (Filmin))

El desarrelament propi dels refugiats, però també el dels fills de la immigració, especialment si ets gai i d’origen iranià. Tret d’algun esteticisme, el film resulta molt oportú. (7) 

My Salinger Year (Philippe Falardeau (Canadà, 2020 (Movistar+))

Les experiències d’una jove poeta que va treballar un any amb l’agent literària de J. D. Salinger. Ni la carismàtica Sigourney Weaver ni la deliciosa Margaret Qualley poden ocultar que es tracta d’un material de molt poca entitat. (6)

Cowboys (Anna Kerrigan, USA 2020 (Filmin))

Modest i benintencionat film sobre un nen trans en un ambient rural. Malgrat els bons intèrprets, queda en ben poca cosa. (6)

American Utopia (Spike Lee, USA 2020 (Movistar))

David Byrne se les sap totes: gairebé mig segle de ball i reflexió. Un concert impecable que no us farà enyorar «Stop Making Sense». (8)

Stardust (Gabriel Range, Regne Unit 2020 (Filmin))

Després dels èxits dels biopics de Freddy Mercury i Elton John, per què no intentar-ho amb els primers anys de David Bowie. El resultat és un desastre començant per l’infame protagonista. A més, sense disposar dels drets de les cançons, l’únic que sentireu és un parell de versions de Jacques Brel (3).

Ammonite (Francis Lee, Regne Unit 2020 (Movistar+))

Aspre melodrama lèsbic sobre una frugal geòloga victoriana. Abusa de la grisor ambiental, però sortosament compta amb la inefable Kate Winslet. (7)

Cruella (Craig Gillespie, USA 2021 (Disney+))

Disney continua desvirtuant els seus millors malvats amb justificacions psicològiques que ningú no havia demanat. Aquí dinamita la magnífica Cruella, que ja era perfecta en dibuix o en la composició de Glenn Close, i ens presenta els dàlmates com a bèsties assassines. Massa llarga i amb excés de cançons pop dels 60 i 70, val la pena per Emma Thompson i pel disseny de vestuari espectacular de Jenny Beavan. (6)

Cinderella (Kay Cannon, USA 2021 (Amazon))

Una versió musical de Ventafocs (encara que amb molta cançó reciclada). Intenta estar al dia (la protagonista vol ser dissenyadora, no princesa, la fada és de gènere no binari…) i atraure el públic jove (entenc que Camila Cabello és una cantant popular), però els hi queda entre kitsch i indiferent.(5)

El olvido que seremos (Fernando Trueba, Colòmbia 2020 (Netflix))

Una primera hora insípida no evita la deriva hagiogràfica quan toca pintar l’assassinat d’una bona persona. Té la sort de comptar amb Javier Cámara, que salva parcialment l’aventura. (6)

The Father (Florian Zeller, Regne Unit 2020 (Movistar))

Cas extraordinari en el que l’autor de la peça teatral la converteix en una obra plenament cinematogràfica. Molt merescut l’Oscar  a Anthony Hopkins pel seu corprenedor malalt d'Alzheimer. (8)

Matthias et Maxime (Xavier Dolan, Canadà 2019 (Movistar))

Les tensions sexuals no resoltes poden ser un poderós motor dramàtic; però quan dos homes adults es comporten com criatures de cinc anys estan posant a prova la meva paciència. (6)

Respect (Liesl Tommy, USA 2021 (Balmes))

Tan previsible i acomodatici com ho són tots els biopics de músics. L'únic punt d'interès és l'Aretha que interpreta Jennifer Hudson amb el seu espectacular doll de veu. (6)

Maixabel (Iciar Bollain, Espanya 2021 (Verdi-Park))

Tot un camp minat —ETA, el penediment, el perdó...— que arriba a bon port gràcies a un guió de ferro i dues interpretacions de categoria: Luis Tosar i (sobre tot) Blanca Portillo. (8)