dimecres, 6 de juny del 2012

Ultralleuger


Malgrat que els seus continguts poden ser enormement diversos, el llibre electrònic obliga a l'estandardització del format. Un cop introduïts a l’aparell lector, tant se val Dostoievski que Paulo Coelho: tot té la mateixa aparença física, llargada, alçada i gruix.  I encara que en teoria es pugui escollir el tipus de lletra, només els més maniàtics es molestaran a buscar la tipografia més adequada per a cada autor. Aquest caràcter uniformador cenyeix la lectura al seu aspecte més específicament literari, el que podria ser considerat com un avantatge; però com a contrapartida n’elimina tota la seva experiència sensorial: perdem l’aroma i la textura del paper, la meditada compaginació, el disseny de la coberta, reduït ara a una pàl·lida ombra monocroma… Tot això de segur repercutirà en els nostres records futurs, on la remembrança de les lectures se’ns barrejarà encara molt més del que ho fa ara.

Fins a un cert punt aquestes pegues que hi trobo podrien classificar-se com a rampells de ludisme immobilista, més sentimentals que raonables; així que caldrà buscar-hi mancances de caire més pràctic per donar pes als meus arguments. Una d’elles serien les notes a peu de pàgina, que ja no es troben a peu de pàgina, i que per accedir al seu contingut requereixen l’ús del punxó. El fet que la lectura requereixi un instrument suplementari ja és engavanyador; però és que, a més, anar i venir entre elles i el text principal és qualsevol cosa menys còmoda. No vull pensar què en pot resultar de llegir David Foster Wallace (i les seves notes arborescents) en aquest format.

Tampoc el passar fulles està ben resolt. No em refereixo és clar als moviments bàsics de passar a la pàgina següent o a l’anterior, sinó a saltar a l’índex temàtic, al principi del capítol o a les fotografies que hi ha al bell mig del volum, desplaçaments tots ells que impliquen diverses estratègies mai tan intuïtives com les que comporten un llibre analògic.

Em pregunto també sobre les limitacions de la compra d’un llibre en format digital. Existeix algun control sobre els aparells en els quals es descarrega? L’única forma de compartir una lectura serà la de compartir el “reader”? Em preocupa poc que amb això s’acabi el préstec de llibres a nivell personal (he preferit sempre el lliurament a fons perdut o la renúncia a qualsevol dret de propietari, quan es tracta de desprendre’s de llibres), però dins de la unitat domèstica caldria exigir una mica més de flexibilitat per comunicar-se llibres.

Oposaré finalment un handicap exclusivament literari d’aquests pseudollibres de gruix invariable. Succeeix a “Northanger Abbey”, la deliciosa sàtira que Jane Austen va escriure a costa de les novel·les gòtiques, tan populars en el seu temps. L’autora, que no perd ocasió d’adreçar-se directament al lector al llarg del llibre, arribat un punt, l’informa que ja s’haurà adonat pel gruix de pàgines que resten que el desenllaç és imminent. Tal afirmació, com qualsevol altre que faci referència a l’existència física de l’objecte anomenat llibre, sembla fora de lloc a l’àmbit dels textos immaterials. Per tant, fora bo excloure del nostre “reader” algunes peces de Queneau, Calvino i Cortázar. I, per descomptat, l’obra completa de Jane Austen; però això ja ho havíem sospitat.

31 comentaris:

  1. Cada vegada que llegeixo algú que defensa el llibre de paper m'entra com una barreja d'enyor i romanticisme estrany.

    És com si, per un moment, tingués una visió de futur en la que tothom anés amb eBooks i llavors, aquestes coses tan maques de les que tu parles: el gruix del volum, el tipus de lletra, les il·lustracions, etc., ja no tingués cap importància... No m'agradaria veure això.

    Per cert que jo en això -com en tantes altres coses- tinc ben pocs coneixements i no fa encara ni una setmana em vaig assabentar que les llibreries importants (Fnac, Amazon...) tenen les seves marques de "lectors" i el que compres a un lloc només va bé pel lector de la "seva" marca!

    Massa complicat per mi...

    Bona nit!!

    (Perdona els comentaris esborrats... coses de l'insomni)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, Amazon sí que té un lector exclusiu pels seus productes. La resta de marques són més tot terreny i ho poden llegir tot.

      Elimina
    2. Ah, gràcies!! :-)

      Tampoc és que me'n pensi comprar cap, però sempre va bé estar ben informat :-)

      Elimina
  2. Quan he vist Dostoievski al costat de Paulo Coelho una mica més i m'agafa un cobriment de cor!

    Em sembla que ja t'ho vaig comentar, no faria servir aquest aparell per llegir literatura, sinó per carregar-hi material de treball, de consulta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Textos, en definitiva, en els que no hi invertim gaire sentiment.

      Elimina
  3. Al reader s'hi pot incloure i llegir tot i de tot, i això no treu que en determinats moments decidim optar pel llibre en paper i, si pot ser, per una edició antiga, sovint molt més acurada i ben il·lustrada que les modernes. Car no oblidem que hi ha edicions infumables de butxaca, amb fulls que es desenganxen, paper que grogueja i tipografies execrables. I que, per descomptat, no fan olor de res. Els avantatges més grans són la comoditat i el fet de no haver de dur pes ni volum a sobre. El suport en què escrivia Ciceró tampoc no era com el d'ara i segurament un llibre medieval és molt bonic però no el faríem igual avui per raons òbvies.

    Totes aquestes filosofies actuals sobre les mancances dels llibres electrònics em recorden discusions de la meva joventut sobre, per exemple, el teatre i les seves virtuts comparant-lo amb el cinema i els seus defectes. Cada vegada que sorgeix quelcom nou elaborem moltes filosofies nostàlgiques lligades al pas inevitable del temps i a l'evidència que res serà com era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, no vull que s'entengui l'apunt com un rebuig del reader, només volia aixecar acta d'algunes coses que es perdran.

      Elimina
  4. Crec que per pros i contres hauran de conviure junts entre gustos de la clientela

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà qüestió de treure profit dels pros i no fer gaire cas als contres.

      Elimina
  5. Tot i que el teu post no en convida gens, ara m'han vingut ganes de comprar-me un lector d'aquests...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, no pretenia dissuadir ningú, al contrari, trobo interessant tenir-ne un.

      Elimina
  6. Possibilitat A) Recordo que el Lou Red es lamentava, no de la pèrdua del seu llibre electrònic, sinó de la formidable selecció de poesia que hi acumulava (quelcom de ben pràctic si ets d'anar amunt i avall pel món).
    Possibilitat B) Ja imagino una totxana tan imprescindible com la "Flora manual dels PPCC" ben desada en un d'aquests llibres ultralleugers (sempre i quan les il·lustracions no perdessin qualitat).

    En ambdós cassos veig que toparia amb la dificultat que esmentes d'un índex poc àgil. Afegiré una pregunta: Saps si hi ha la possibilitat d'introduir-hi continguts propis, com ara PDFs?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Resposta: crec que tots aquests aparells admeten pdf's.

      Una possibilitat: si no fas còpies de seguretat, podries perdre la teva biblioteca electrònica en un instant.

      Elimina
  7. "Tot això de segur repercutirà en els nostres records futurs". Suposo que tampoc es poden posar exclamacions, o subratllar. Però s’imposarà, perquè té mes coses positives que negatives.

    Girben: Al primer i únic que vaig veure fa ja més d'un any es podien introduir PDFs i DOCs. I penso que aviat el e-book no serà sinó una aplicació més d’una tauleta com l’iPad

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, sí que es poden fer anotacions, però resulta francament engorrós.

      Elimina
  8. Per l'únic que crec que és útil tot això és, com diu l'Enric, per documents de treball, articles i coses semblants. Penso (no em fa res ser un ludita immobilista) que la pèrdua del llibre com a objecte empobreix en tots els sentits (potser, fins i tot, econòmicament).

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, es guanya espai i s'estalvia esforç físic (sobretot en els llibres-totxo), això és innegable.

      Elimina
  9. Definitivament, l'e-book per la sèrie B i la consulta? Mmmmmm, millor una tablet fiju!

    ResponElimina
  10. No sóc lectora d'aquests llibres meravellosos, però pel que dieu, sembla que els uns excloguin els altres, i penso que no és així. Per al goig de contemplar làmines precioses i tipografies selectes ja disposem de la pròpia biblioteca, almenys els que hem heretat llibres i n'hem comprat en quantitats ingents.
    Trobo pràctica la nova tècnica per als llibres brossa o kleenex i, sobretot, si un descuit te'ls esborra de cop. La meva filla i la néta en tenen i m'expliquen els grans avantatges del poc pes que els caldrà prendre per viatjar. És que tots solem viatjar amb la maleta plena de llibres, i per a aquests moments fugaços no calen olors, marges, barbes, tacte ni dedicatòries: cal fer servir l'invent i així s'avança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, Olga, una cosa no treu l'altra, no excloem cap dels dos tipus i per viatjar els electrònics són ideals.

      Elimina
  11. Amb qualsevol novetat es perd alguna cosa, és inevitable, però també es guanya molta facilitat per a tot, comoditat i possibilitats d'accés. A més, tot acaba per conviure. No entenc gaire totes aquestes literatures sobre els valors del llibre de paper 'en general', olors, textures... Que jo faci servir el plat de plàstic quan vaig de càmping no vol dir que per Nadal no tregui la vaixella de la iaia, o el que en quedi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, potser no ho entendràs, però a mi m'ha emocionat rellegir ara els Tintins de la meva infantesa: desballestats, amb alguna pàgina esquinçada i taques de sobrassada d'algun esmorzar. Són part de la meva història personal i no seria el mateix si hagués llegit aquestes aventures en un reader que 50 anys més tard ja hauria desaparegut per obsolet.

      Elimina
  12. El que sí que es perdrà és el nostre pas pel món, aquí està la trista realitat que ens fa veure el passat amb una certa idealització lligada a objectes, estris o el que sigui.

    ResponElimina
  13. Allau, a mi em convencen més els teus arguments sensorials que els pràctics. Jo necessito olorar els llibres i és el primer que faig quan me'ls regalen, fins i tot amb les revistes, i m'agrada que siguin diferents. Em va explicar el meu xicot, però, que els llibres es poden deixar virtualment: et desapareixen de la biblioteca durant els dies que l'has deixat a algú identificat com a amic, però jo encara no tinc cap estri d'aquests...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eutrapèlia, tinc una germana que fa com tu: quan li regales un llibre, el primer que fa és olorar-lo. Val a dir que no és gaire lectora.

      Elimina
  14. Allau, no m'he explicat bé. No sabem què passarà d'aquí cinquanta anys amb els readers però estic segura que l'infant que avui l'utilitzi per a llegir el que sigui, quan sigui vell també se'l mirarà amb afecte i nostàlgia i intentarà, com hem fet amb els tocadiscos antics, que algú aconsegueixi fer-lo funcionar. Crec que no té a veure l'emoció que ens produeixen aquests llibres desballestats que conservem amb el tema que ens ocupa, la veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, la tendència actual és la de no guardar res. Abans que passin tres anys els aparells ja queden obsolets. Difícilment se’ls agafa carinyo.

      Elimina
  15. Jo no puc parlar del tema, no sóc persona autoritzada per poc objectiu. M'han agradat els teus arguments perquè crec que són fonamentals. Començant pel gruix del llibre i el plaer de passar les pàgines i veure com vas avançant. Ja sé que el llibre electròntic t'indica 324/848 per exemple... però no és el mateix.

    Reconec també els avantatges dels ereaders (acumulació de llibres de totes menes sense pes) però crec que és un aparell obsolet en el moment del seu naixement. Tantes versions incompatibles el maten i a més els Ipad els supliran ràpidament. Llegir amb un Ipad no comporta cap problema.

    Una cosa no treu l'altre però... em quedo amb el tacte, el sexe virtual està bé però em quedo amb el físic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo, Galde, que per a un bibliòfil un e-reader presenta pocs alicients.

      Elimina
  16. Allau,
    L'e-reader té pocs al·licients perquè el considero caducat abans de començar. La neura perquè no els pirategesin els llibres com en els CD els ha fet obsolets.
    Amb dispositius electrònics més compentents crec que poden tenir molts avantages, de fet consulto molts llibres en línia però no en ereader. Per la feina o els estudis és perfecte, però pel plaer de llegir a casa no.

    ResponElimina