dissabte, 24 d’agost de 2013

Netsukes (4): Butterfly, Madame Butterfly

De vegades les casualitats o el destí lliguen allò que el sentit comú menysprearia. Els finals de juliol i principis d’agost d’aquest any 2013 han conjurat simultàniament l’exposició de “Japonismes” del Caixafòrum, la lectura de “La llebre…” d’en de Waal i les darreres representacions al Liceu de “Madame Butterfly”.

L’òpera de Puccini participa totalment del moment “japonista”, no endebades va ser estrenada l’any 1905, quan la mirada cap a l’Orient feia furor. He de confessar que no l’havia vista mai representada en viu (el que no deixa de ser curiós, després de vint anys d’acèrrim abonat al Liceu). Com a subscriptor del torn E, em corresponia assistir-hi el 22 de juny de 2006, el mateix dia en que morí la mare. Aquesta circumstància malastruga ha postergat el gaudi de la Madama fins ara mateix i l’ha tenyida de tons ben poc propicis.

No sé si la producció d’enguany coincideix amb la del 2006: és austera i no abusa d’exotismes, encara que la decoració minimalista no deixa de ser un tòpic del nostre imaginari. Patricia Racette, trenta anys més gran del que el seu paper requereix, està més que estupenda i demostra que al teatre aquestes nimietats no sempre són un obstacle. En quant a l’obra en si, m’ha agradat força, encara que al segon acte sembla que no passi res (apart de l’“Un bel di vedremo”). Puccini, un autor sempre sota sospita entre els membres més exquisits de l’afició, demostra aquí (com ho fa també a “Tosca” o a “La Bohème”) que és pot fer un melodrama concís, amb cap i peus i que aconsegueixi emocionar.

Carroll, Lewis Carroll, no va imaginar mai que Puccini escriuria una òpera sobre una japonesa digna de compassió que carregava sobre les seves espatlles un nom tan ridícul com el de “Madame Butterfly”. Explicat de forma més literal, el “butterfly” de Carroll es redueix a una mosca de la mantega, dibuixada per Teniel amb suprema obediència.

8 comentaris:

  1. Vaig veure Racette al Met-Icaria, i estaba més que estupenda, segur que t'ho vas passar pipa patint :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que sí, segons el Joaquim, va ser la millor del pom de Butterfies que van desfilar pel Liceu.

      Suprimeix
  2. Cuando dices Carrol, Lewis Carrol, no puedo evitar pensar en Bond, James Bond. ¿Qué tal va el verano?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eso es lo que pretendía. Para mí, el verano, como si se hubiese terminado. Es decir, se terminaron las vacaciones y ahora sólo queda soportar calores.

      Suprimeix
  3. Jo també vaig veure la Racette al cinema i em va entusiasmar. Ella i la Cedolins, fa dos o tres anys, m'han regalat papallones divines. Seria una òpera un pèl carrinclona si la protagonista no li sabés transmetre la grandesa de caràcter que té: Enganyada per un poca-vergonya que li pren el seu fill, s'esqueixa el cos amb la catana. Quànta sublimité!
    Per cert, avui és un gran dia perquè estic a punt de comenñar el llibre de la llebre.
    Salut, Allau!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria, així explicat sembla difícil d'empassar, però tu i jo sabem que, quan es fa bé, encara té un alt poder de seducció.

      Suprimeix
    2. I respecte el llibre, espero que els dies següents continuïn sent grans gràcies a la seva lectura.

      Suprimeix
  4. Please, "començar" on diu "comenñar". Sorry.

    ResponSuprimeix