dimarts, 23 de setembre de 2014

El dimoni de les llistes: ponts de Dublín (1)

Anna Livia Bridge
Tothom que hagi llegit “Ulysses” de James Joyce sabrà que el riu Liffey travessa Dublín i hi imposa la seva empremta líquida. El turista que visiti la ciutat també ho descobrirà fàcilment, perquè el riu és amable i ubic, i la literatura és un valor explotat fins al cansament en aquesta república irlandesa que busca desesperadament una font de recursos per viure al segle XXI.

La ciutat és inusualment densa en ponts i alguns d’ells són dignes de menció, encara que només sigui per la valencianitat que evoquen. Tot avançant de l’interior a la costa trobareu:

1. Lucan Bridge: el pont d’obra d’un sol arc més gran d’Irlanda. Construït el 1814 als suburbis de Dublín.
2. West-Link Bridge: viaducte d’autopista (1990)
3. Farmleigh Bridge: pont en desús, construït a la dècada dels 50 del segle XIX.
4. Anna Livia Bridge: presenta quatre ulls i és tot de pedra. Fou bastit al segle XVIII i rebatejat l’any 1982, amb motiu del centenari de James Joyce. Homenatja Anna Livia Plurabelle, representació antropomòrfica del Liffey i també improbable heroïna del seu text més illegible: “Finnegans Wake”.
5. Islandbridge, datat el 1794 (versió anterior de 1577).
6. Liffey Railway Bridge, com el seu nom indica, hi passa el tren (fet el 1877).
7. Seán Heuston Bridge, pont per a vianants de 1828. Actualment també hi passa la línia vermella del LUAS (tramvia).
8. Frank Sherwin Bridge, pont de carretera de 1981.

Rory O'More Bridge
9. Rory O’More Bridge. Construït el 1859 (estructures prèvies de 1670 i 1704). Fòtil victorià pintat de blau conspicu, fou inaugurat com a Victoria & Albert Bridge. Des de  1939 porta el nom d’un patriota irlandès del segle XVII.

James Joyce Bridge
10. James Joyce Bridge, o aquell moment precís en el qual Santiago Calatrava intervé a l’urbanisme de la ciutat i (possiblement) s’embutxaca una morterada per una estructura modesta, d’aquelles que és capaç de dissenyar en mode cerebral off (aquí model Bac de Roda). No serà la darrera. Va ser inaugurat el 16 de juny (Bloomsday) de 2003. La casa que encara el pont a la riba sud allotjà el mític conte “The Dead”. O sigui que poca broma.

I no marxeu encara: demà hi haurà més ponts.

7 comentaris:

  1. Aquest esplèndit reportatge em recorda que hauria de tornar a Dublín. No és lluny i, per uns dies, no resulta car.
    El nom de Ana Livia és de l'esposa del seu amic Italo Svevo -ja ho deus saber. Svevo és un dels primers batecs de l'Ulysses i va inspira l'obra de Benedetti "Montevideanos" a la manera de "Dublinesos" és clar.

    ResponSuprimeix
  2. He volgut dir Ana Livia i inspirar.
    No haig d'escriure amb pressa.

    ResponSuprimeix
  3. Glòria, escriu a la velocitat que vulguis. T'he de dir que ignorava tots els antecedents, però em fascinen els conseqüents.

    ResponSuprimeix
  4. Algú ha dit Pons?!! Ah... no... tan sols has dit ponts...

    ResponSuprimeix
  5. En sentit molt literal, perquè res més lluny de les meves intencions.

    ResponSuprimeix