diumenge, 26 d’abril del 2015

French Kiss

Nombre de petons que es fan al territori francès per saludar un amic
Va ser un dels moments crucials de la meva vida. La devia conèixer per la versió de “Woodstock” que feien Crosby, Stills, Nash and Young, o potser per un “Both Sides Now” que havia quedat soterrat al meu inconscient més estúpid. Però “The Hissing of Summer Lawns” de l’any 1975 va ser el primer àlbum de Joni Mitchell que vaig comprar. Em va seduir des del primer moment amb aquest espurnejant “In France They Kiss on Main Street” que evoca amb energia una adolescència de ciutat de províncies a la dècada dels 50.

Al centre de la ciutat
el meu estimat lladregot
A la Guerra de la Independència
el rock & roll sonava dolç com una victòria
Sota els rètols de neó
Una noia estava en flor
i una dona es marcia
a una habitació dels afores
Vaig dir, porta’m a ballar
Tens ganes de ballar?
M’encanta ballar
I vaig dir-li, no aprofiten les oportunitats
Semblen tan allunyats de les aventures amoroses
Han estat domats a les esglésies i les escoles
i emmotllats a les circumstàncies de la classe mitja
Mentre nosaltres giràvem i ballàvem rock & roll

 Al centre de la ciutat
Les sales de ball i els cafès
semblen tan salvatges que podries trencar el cor de qualsevol
copiant l’últim ball de moda
Gail i Louise
amb els seus sostenidors amb trampa
vestits cenyits i anells de pedreria
Acabant-se la cervesa dels músics
L’amor jove es besava sota els ponts
Es besava als cotxes, es besava als cafès
I baixàvem pel Carrer Gran
Petons com banderoles de festa
A França es besen al carrer
Amour, mama, sense fer comèdia
Mentre nosaltres giràvem i ballàvem rock & roll

Al centre de la ciutat
Als salons recreatius
Amb el seu cap ple de jugades de billar
i cançons del hit parade
Estaria cantant “Bye Bye Love”
mentre es treballava una partida gratis
Deixa que aquests cors que canten els rockers
vinguin i se’ns enduguin
De vegades Chickie tenia cotxe
O Ron tenia cotxe
O Melvin el Peus de Plom
Estàvem sempre buscant la festa
Intentant ressuscitar Jesús d’entre els morts
I jo m’estaria morrejant al seient del darrere
Excitada per la seva imitació de Brando
Mentre nosaltres giràvem i ballàvem rock & roll


2 comentaris:

  1. En llegir el títol he pensat: no pot ser que l'Allau parli de Meg Ryan i... Palpitacions que ara ja es van compassant al ritme de la música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot podria ser, Miquel, però no és particularment de la meva devoció.

      Elimina