divendres, 25 de maig de 2018

El dimoni de les llistes: els morts de Barcelona

A fora i amb tot el dret, que tots els morts en aquest tros de món que és Barcelona, que els morts de totes les èpoques es llevin i campin. Amb cridadissa, espectrals i màgics. Que tots els afusellats al camp de la Bota trenquin el quitrà del Fòrum i crepitin en processó per la ronda del Litoral. Que s'ajuntin amb tots els ionquis extingits a can Tunis, i que junts escalin pels enagos de Montjuïc. Com insectes negres i mal articulats, que s'apleguin a l'antiga necròpolis i despertin els estadants. Rusiñol i els seus fan una caragolada. Durruti i Macià, com que en realitat només es pot ser il·lustre quan es té carn damunt dels ossos, que ballin d'incògnit! Corrues de morts de tots els punts de la ciutat, el Noi del Sucre camina desllorigat, amb Joan Capri i amb dues romanes indocumentades que roseguen les monedes de Caront. Carner, Roig, Miró, Salvat Papasseit i Enriqueta Martí encapçalen files d'udolaires. O és que riuen. Els laietans couen l'esquelet d'una bèstia extingida, i Matruh toca la flauta per fer feliç a santa Eulàlia. Els 6.800 morts intramurs del setge de Barcelona, sardanegen la muntanya amb una rotllana tètrica. Les carrosses del museu xeriquen de nou. I els núvols tapen la lluna. Però no són núvols de pluja, sinó de cendres. Els flocs de tots els incinerats que vénen volant i que plouran a Montjuïc, la muntanya on aquesta nit s'hi pronunciarà un discurs polifònic. Tots els nostres morts, els aplaudits i els ignorats, els de les fosses i els dels palauets, tots ens dedicaran unes paraules de cortesia. O més aviat el clam recurrent que no ens deixa viure mai en pau.

NO ENS OBLIDEU!

("Els barcelonins", Adrià Pujol Cruells)

Cap comentari:

Publica un comentari