Filmoteca forçosa (60): estrenes nadalenques

West Side Story (Steven Spielberg, USA 2021 (Balmes))

Calia fer una nova versió d'un film tan estimat? Spielberg se'n surt prou bé i, encara que no superi les coreografies, sí que  millora la majoria de les interpretacions i mostra més respecte per les característiques ètniques (el personatge del pobre Tony continua irredimible). Els afegitons de Tony Kushner semble un curset de conflictivitat social per a «dummies». Rita Moreno, ara i sempre, el millor de la funció. (8) 

Help (Marc Munden, Regne Unit 2021 (Filmin))

El principi de la pandèmia a una residència d'ancians del nord d’Anglaterra, filmada en part com a horror, en part com a cinema social. Jodie Comer, estupenda. (8)

Don’t Look Up (Adam McKay, USA 2021 (Netflix))

La pel·lícula del moment, que tothom sembla haver vist, és una sàtira sobre l’apocalipsi escrita sense cap matís i amb escàs humor. Tot postulant que la humanitat s’ha tornat idiota, McKay ensabona els espectadors perquè creguin ser-ne l’excepció. Malaguanyada presència d'un munt de bons actors treballant sota mínims. (5)

È stata la mano di Dio (Paolo Sorrentino, Itàlia 2021 (Netflix))

Sorrentino es torna autobiogràfic per explicar-nos la seva adolescència napolitana, la mort dels seus pares i el naixement de la vocació de cineasta. Es tracta de la seva obra més humana i emocionant, però encara es perceben les seves constants estètiques i les influències fellinianes. (9)

Sis dies corrents (Neus Ballús, Espanya 2021 (Aribau))

Modesta però irresistible «tranche de vie» plena d’humor i d’humanitat. Una mirada que ens redescobreix el que tenim al voltant. (8)

Encanto (Byron Howard i Jared Bush, USA 2021 (Disney+))

Disney/Pixar prossegueix el seu recorregut ètnico-turístic: ara li ha tocat a Colòmbia i, per tant, hi ha sobredosi de realisme màgic i de psicodèlia tropical. Cada dia els guions de la casa són més alliçonadors i incomprensibles, però d'implicació escassa. (6)

The Power of the Dog (Jane Campion, USA 2021 (Verdi))

No és un western sinó un drama poderós i el·líptic sobre repressió sexual i personatges al límit. Compta amb un prodigiós quartet protagonista, paisatges bellíssims i l’excel·lent banda sonora de Johnny Greenwood. (8)

Spencer (Pablo Larraín, Regne Unit 2021 (Balmes))

Versió exquisidament estilitzada del malson que va viure Diana Spencer al si de la família Windsor. Si no empatitzàveu ja amb el personatge, li acabareu agafant encara més mania. (6)

Being the Ricardos (Aaron Sorkin, USA 2021 (Amazon))

Segurament dins del cap de Sorkin un «procedural» sobre l’elaboració del capítol d’una «sitcom» devia semblar apassionant, però potser no ho és tan per l’espectador estàndard. Kidman i Bardem tampoc és que facin pensar gaire en Lucille Ball i Desi Arnaz. (6)

House of Gucci (Ridley Scott, USA 2021 (Balmes))

Més de dues hores i mitja en companyia d’una de les famílies menys interessants del món. Sobreactuació i pèssims accents que recorden una funció escolar. La part més interessant la guarden pels cinc minuts finals. (5)