Inconsolable

Poques coses hi ha més personals que la gestió del dol, una qüestió sobre la qual no hi ha respostes fàcils i cadascú haurà de trobar la seva a través de la pròpia experiència. Dit això, la visió d’una persona que no aconsegueix superar la mort del cònjuge durant un període llarg de temps no constitueix l’espectacle més agradable del món. Això és el que ha fet Ricky Gervais a «After Life» (Netflix)—la sèrie que ha escrit, dirigit i protagonitzat—durant tres temporades que ara conclouen. Potser ha fet un gra massa amb la història d’aquest periodista d’un diari local que, envaït per la pena, no fa més que seure davant de la làpida de la muller, mirar vells vídeos de moments feliços passats, i beure massa vi negre mentre abraça el seu pastor alemany. Se suposa que la contemplació d’aquest procés iteratiu durant divuit episodis ens farà compadir el protagonista, però la veritat és que —igual que a Frances McDormand no li escauen els papers de malvada— a Ricky Gervais no li escau la compassió; no el mirem per això.

Però aquesta no seria una sèrie seva si no hi hagués lloc per l’acidesa i el mal gust. Per això, deixant de banda el personatge de Penelope Wilton, vídua desconsolada que passa els capítols filosofant en un banc del cementiri, Gervais s’envolta d’una colla de figures d’una sordidesa notable. Hi ha el que ha estat abandonat per la dona i fluctua entre la deixadesa i la síndrome de Diògenes, la dona desesperadament sola i la que es veu obligada a viure amb la mare alcohòlica, el carter enamorat de la prostituta que no pensa deixar el seu treball o el milionari lleig que es deixa utilitzar perquè li facin una mica de cas. Tots ells, a més, semblen sotmetre’s amb entusiasme masoquista a les més grans humiliacions. I això a l’únic poble de les Illes Britàniques on sempre fa sol.

A l’últim capítol tot conclourà mitjanament bé en un ambient de sentimentalisme exacerbat que a alguns ha fet plorar i a mi m’ha tret de polleguera: si ja era dolent un Gervais que convidés a l’empatia, un de sensibler ja és directament criminal. El gos ho fa molt bé, les coses com siguin.