Suposo que en un moment o altre havia de passar que What We Do in the Shadows, una de les meves sèries favorites, presentés una temporada més fluixa que les anteriors. No sempre es pot estar a l’altura de les expectatives, però sembla raonable pensar que, quan una fórmula funciona, és millor no introduir gaires innovacions. La temporada tercera acabava amb la colla de vampirs disseminats pel món, cadascun amb un objectiu diferent. Calia esperar que la quarta temporada ens explicaria alguna cosa de les aventures de Nadja i Guillermo a Londres, i de Nandor a la seva terra natal, però a l’inici del primer capítol trobem que tots han tornat dels seus respectius viatges, quasi com si res hagués passat. I, curiosament, malgrat que es troben tots aplegats de nou, passaran la resta de la temporada vivint cadascun d’ells una trama quasi independent.
La més emprenyadora és la de Colin Robinson convertit en una infant rebec, del qual Laszlo s’ha erigit com a mentor. Pel meu gust el personatge de Baby Colin ni funciona ni fa gràcia i només s’ha d’agrair als guionistes que finalment li retornin el cos d’adult. Tampoc m’ha interessat gaire la subtrama del club nocturn que obre Nadja, potser perquè té com a sòcia a The Guide, el personatge que interpreta Kristen Schaal, una actriu cridanera que m’acaba la paciència. Nandor i els 52 desitjos que li concedeix el djinn té força més substància i Guillermo, tot i que ha tingut temporades millors, té algun episodi estupend com el del sopar amb la seva família.
El final de la temporada deixa en el aire una qüestió crucial que podria fer canviar el funcionament intern de la comunitat vampírica. Malgrat la relativa desil·lusió present, allà em tindran esperant el seu retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada