dimecres, 9 de novembre del 2022

Violador de guant blanc


Anatomy of a Scandal (Netflix) incideix en la coneguda tradició britànica dels escàndols sexuals dels seus polítics, en aquest cas un membre del parlament (Rupert Friend) que, no content amb ser infidel a la seva esposa, és acusat de violació. L’esposa és la guapa Sienna Miller, mentre que l’advocada que busca la seva condemna és la Michelle Dockery de Downton Abbey. Com que no hi ha hagut testimonis, el cas es redueix a decidir a qui creure: al presumpte violador o a la hipotètica víctima.


Sis capítols de 45 minuts resulten excessius per a una intriga tan minsa i les floritures amb la càmera i els freqüents flash-backs ajuden a fer passar el temps. No cal dir que res no és tan simple com semblava de bon antuvi i a l’últim episodi hi ha una revelació sorprenent, d’aquelles que et fan pensar que el guionista es va deixar portar per una mala idea.


Retrospectivament Anatomy of a Scandal i el seu desenvolupament morós no mereixia la nostra atenció. Només la curiositat de saber quin seria el resultat del judici ens obligà a acompanyar-la fins el decebedor final. Afortunadament Inside Man (Netflix) ensenya el seu joc ja al primer capítol: una reacció tan inversemblant del protagonista, que tot l’interès per continuar mirant la sèrie queda fulminat. I és una llàstima perquè tant David Tennant com Stanley Tucci són actors que sempre ve de gust mirar com treballen.


No ha estat aquesta l’única sèrie que hem abandonat a mitges, i mira que a casa hem tingut sempre molt aguant. Ens va passar també amb la finlandesa Enemiga del poble (Filmin), on una periodista escriu un article crític sobre una estrella local del futbol i rep una allau d’insults per part de l’afició. Poc després l’esportista apareix mort i la culpen a ella d’haver provocat el seu suïcidi. Sí, estem parlant d’un thriller, però del subgènere escandinau i ensopit, que ni la localització a Barcelona, ni la presència dels mossos d’esquadra i de l’Aina Clotet el salven de la incongruència i l’avorriment. Tres episodis ens van costar tirar la tovallola. Ja n'anirem aprenent. 

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb Inside man. La vam començar amb moltes ganes (fans del Moffat i el Tennant) però no vam poder passar de la mitja hora. El gir argumental és tan absurd que et fa impossible continuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que no m'havia passat mai una cosa així. No sé on tenia Moffat el cap.

      Elimina