divendres, 26 de maig del 2023

Existeixen els finals feliços?


Torna Schmigadoon! (Apple TV+) per una segona temporada, tot i que ara es titula Schmicago!, un canvi que, apart de ser malsonant, desconcerta una mica. Els seus protagonistes Josh i Melissa, o sigui Keegan-Michael Key i Cecily Strong, s’han casat i busquen infructuosament una criatura. Per escapar de la rutina surten a la recerca del fabulós poble de Schmigadoon on van acabar sent feliços a la primera temporada. En el seu lloc van a petar a la ciutat de Schmicago, on sembla regnar el crim, el vici i la corrupció. Allà seran acusats d’un assassinat que per descomptat no han comès i només podran escapar-hi si aconsegueixen que tots els habitants de la ciutat assoleixen un destí feliç.

Si la primera temporada de la sèrie feia un homenatge a les comèdies musicals dels anys 40 i 50, ara el focus s’adreça a les dècades dels 60 i 70, temps de renovació i ampliació temàtica del gènere, en els quals la lleugeresa i l’alegria foren gradualment substituïdes per problemàtiques més adultes i transgressores. Així els números musicals parodiats (i gairebé afusellats) a Schmicago! provenen de peces com Hair, Sweeney Todd, Cabaret, The Rocky Horror Show, Jesus Christ Superstar, Annie o el mateix Chicago.

Apart de la incorporació de Tituss Burgess (The Unbreakable Kimmy Schmidt) repeteix la majoria dels actors-cantants de la primera temporada i, com que es tracta de primeres figures del teatre musical, la qualitat de les interpretacions està assegurada. Per desgràcia el fil argumental és tan tènue que costa trobar motivació per seguir els sis episodis. L’únic interès —que pot ser considerable si sou adeptes al teatre musical— és la contemplació dels diversos números que puntegen el programa. En aquest sentit, tant Ariana DeBose, com Alan Cumming, Kristin Chenoweth i sobre tots Jane Krakowski, estan esplèndids. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada