Les recents El otro lado i Espíritu sagrado han reconegut de forma implícita o explícita, per la seva forma empàtica de contemplar els creients en fenòmens paranormals, el deute que tenen amb Platillos volantes, la pel·lícula gairebé de culte que va estrenar Óscar Aibar l’any 2003. Es basava en fets reals: l’aparició l’any 72 dels cadàvers decapitats de dos treballadors del tèxtil, aficionats a la ufologia, prop de l’estació de Torrebonica.
El guió d’Aibar i Jorge Guerricaechevarría incideix en la grisor repressiva de l’últim franquisme i introdueix algunes notes còmiques entre el costumisme i la picaresca. L’ambientació dels primers setanta m’ha semblat molt reeixida i m’ha fet molta gràcia trobar actors i actrius catalanes omplint tots els petits papers. Els deliris dels dos protagonistes, ferms creients en un imminent contacte amb els alienígenes, té un cert punt de tendresa, com ho tenen les interpretacions de Jordi Vilches i del malaguanyat Ángel de Andrés López. Si no coneixíeu el film, val la pena recuperar-lo. El trobareu a Movistar+.
Jonathan Glazer va debutar en el llargmetratge amb Sexy Beast (Filmin) després d’una multipremiada carrera en el camp dels videoclips i els espots publicitaris. Aquesta experiència és nota en el molt creatiu muntatge d’un entretingut film rodat a Almeria que sembla prefigurar les pel·lícules de gàngsters de Guy Ritchie. La història en si no és gaire original —la del delinqüent feliçment retirat a qui reclamen per realitzar un últim robatori—, però l’execució és sempre imaginativa i amb bons girs de guió. Compta amb la solidesa interpretativa de Ray Winstone i d’Ian McShane, però és el molt inquietant Ben Kingsley qui s’erigeix en el rei de la funció.
Te llevo conmigo de Heidi Ewing (a Netflix) és un documental ficcionalitzat a mitges sobre dos homes mexicans que es van enamorar de joves i que van optar per buscar fortuna als Estats Units. Interpretada per actors en la primera part i després pels propis protagonistes de la història, el film narra amb veracitat i sense necessitat de carregar les tintes tant l’homofòbia encara present a la societat mexicana com les dificultats que comporta la immigració. Més interessant en la primera meitat i una mica divagant en la part pròpiament documental és amb tot una sòlida aportació a unes experiències d’abast universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada