dijous, 2 de juliol de 2009

D'amistat i de blocs


Poc m’esperava que amb el bloc acabaria coneixent tanta gent nova. Bé, això de conèixer cal dir-ho amb una certa precaució, ja que es tracta d’una coneixença imperfecta i fragmentada, que es supedita sempre a la màscara més o menys fictícia que cadascú hagi decidit penjar-se. Res que no passi en certa mesura també amb les nostres coneixences reals.

Amb totes les prevencions doncs, ens anem creant una imatge dels nostres col·legues/lectors. De vegades no sabem ni el seu nom real, l’edat la imaginem, el sexe l’inferim (però vés a saber per on ens poden conduir els prejudicis), de l’ocupació ens creiem el que ens volen donar a entendre i de l’aspecte físic tenim, en el millor dels casos, un retrat miniat que bé podria ser el de qualsevol altra persona.

Així, a partir de retalls, anem reunint una col·lecció de monstres de frankenstein virtuals amb els que gaudim d’una certa intimitat. Hem après a reconèixer el seu “to” de veu, les seves dèries i manies. Percebem el dia que estan de mala lluna i mirem d’animar-los. Intentem ajudar-los si tenen un dubte o un problema. Col·laborem en les seves iniciatives, si està en les nostres mans. Quan els trobem tristos, fem una mica el pallasso per arrencar-los una rialla. O simplement passem a dir hola, perquè sàpiguen que poden comptar amb nosaltres.

Jo no sé quin nom pot tenir aquesta estranya relació virtual, però, si no és amistat, s’hi assembla molt.

26 comentaris:

  1. És amistat, Allau, és amistat, i molt menys virtual del que sembla (per cert, jo en realitat sóc un oficial de exèrcit rus jubilat que m'he inventat a una xica valenciana que viu a Roma i, a més, escric des de Vladivostok, però no ho expliques per ahí)

    ResponElimina
  2. Mai no m'havies enganyat, Marieta, ho vaig endevinar des del primer moment ;p

    ResponElimina
  3. es ben cert el que dius.
    jo tambe tinc aquesta sensacio envers ells...pero ja m'agrada. en el fons m'agrada l'anonimat que em dona la pantalla i el meu personatge, pero tambe tinc clar que qualsevol que ha volgut arrivar a la persona, ho aconsegueix facil. tampoc m'amago.
    pero les seves/ vostres coses em preocupen i em motiven...jajajaj
    mira que n'es d'estrany tot aixo!! jajaj
    pero agradable..o no??
    es maco compartir afinitats i coneixer opinios...s'em fa molt enriquidor!

    un peto.

    ResponElimina
  4. Sí, sargantana, són aquestes coses, com que el petó d'una (gairebé) desconeguda t'ajudi a començar bé el dia.

    Un petó.

    ResponElimina
  5. És veritat. Es creen complicitats, pensaments oposats, paral·lelismes i ens sembla que acabem tenint una xarxa nova d'amistats.
    En realitat, la virtualitat no és diferent de la realitat, se li assembla força.

    ResponElimina
  6. Benvinguda Eulàlia!

    El problema que tinc ara és que sé més dels amics blogosfèrics que de la pròpia família :(

    ResponElimina
  7. comparteixo la sensació. I, de fet, moltes d'aquestes coneixences s'han arribat a materialitzar físicament, i amb alguns mantinc una molt bona relació

    ResponElimina
  8. Sí, Jesús, a mí també s'em comencen a "materialitzar" alguns col·legues i, de moment, no m'han decebut (però encara no conec a l'oficial de Vladivostok :))

    ResponElimina
  9. Vist des del meu costat (que comparteixo espais reals amb l'autor del bloc) us haig de dir que m'ha costat, però ara, amb tota normalitat ens expliquem les novetats del dia que inclou, es clar, la dels bloggers "amics". Si la Comtessa, Si Marieta, si Puigmalet, si Rasoir, si Tibau... Vaja, ens han sortit criatures.

    ResponElimina
  10. Què bonic això, què bonic!!!! Quan vaig obrir el primer bloc l'últim que esperava era arribar a mantindre tan bones relacions (la paraula amistat no em resulta exagerada) amb molta gent amb la que ara les mantinc, de vegades materialitzades en físic, de vegades no (temps al temps). I lluny de semblar-me una mena de família paralela a l'altra, per camins diferents que mai arriben a tocar-se, han acabat barrejant-se i fonent-se les dos, i és genial! (Temps al temps, que dic jo que també arribarà alguna decepció, però millor no pensar-ho).

    ResponElimina
  11. Sí que és bonic, comtessa, però anit la meva germana es queixava perquè no sabia quan ni on anàvem de vacances. I jo que em pensava que sabent-ho vostès, ja n'estava tothom assabentat!

    ResponElimina
  12. Fa molts anys que navego en la virtualitat, des dels jocs MMPORG fins als blogs, relacionant-me amb tot tipus de gent i tenint converses sorprenents amb qui mai de la vida les tindria en un món corpori. Per tant penso que som cervells interconnectats, sense edat, gènere, classificació per classe social, professió ... només importa allò que dius i com ho dius, la resta és pura anècdota :)

    ResponElimina
  13. Potser tens raó, clidice, que és més fàcil (o menys conflictiva) una comunicació sense mediació física

    ResponElimina
  14. I tant que s'hi assembla, és inevitable sentir-se proper a aquesta colla de retalls i màscares que corren per la virtualitat.

    Per cert, que ens ha dit monstres de frankenstein, com si ell no ho fos també per a nosaltres En lloc de donar-li la raó i fer-li la gara-gara, no l'hauríem de renyar una miqueta? :-p

    ResponElimina
  15. Ferran, qui tenia la cua de palla? ;p Ho he escrit en plural "anem reunint", perquè ens passa a tots, crec. Però si vols, per a tu ja et dedicaré una altra floreta.

    ResponElimina
  16. és una amistat en tota regla, i el millor de tot és que és tan difícil discutir amb un blogger!!

    ;)

    ResponElimina
  17. Ei, rasoir,ja t'esperàvem a la festa!

    ResponElimina
  18. Bones vacances, jo jà sabia que marxaveu al Canada (a diferencia de la teva germana), el que no sé és quan...
    Tampoc si tancaràs la parada, o t'enduràs el portàtil o tiraràs de "ciber" per mantenir el blog

    ResponElimina
  19. Jo he arribat a conèixer personalment a molts dels lectors i comentaristes habituals del meu blog i, diuen les males llengües, que inclús me n'he tirat un, però jo no m'ho crec!

    Aps! JA t'he dedicat el post!

    ResponElimina
  20. Gràcies, Xavier,marxem el 12 i penso desconnectar. Si funcionés la publicació programada a blogger deixaria una "carta d'ajust", però des del 18 de juny no xuta...

    Gràcies, glam, ja ho havia vist; però he hagut de sortir.Ara et contesto com cal.

    ResponElimina
  21. Però aquests apunts nostàlgics no fan més per a l'hivern, allausz? :)

    El contacte quasi diari amb els blocaires que un ronda acaba estrenyent lligams. Amb els amics físics no hi parlo tan sovint! Té webs el tema.

    ResponElimina
  22. Sí, Joan, és més propi de la temporada tardor-hivern; però sóc a punt d'absentar-me per vacances i he cregut convenient fer una mica de manipulació sentimental per fidelitzar els lectors. ;p

    ResponElimina
  23. Patrinsky, desconnectarà, m'ho juro...

    ResponElimina
  24. Ui, no cal que me'n dediquis cap, d'entrada, jo fa molts anys que sé que sóc un "monstru" :-p

    ResponElimina
  25. Monstru, el consell per a LT va com oli en un llum; el pitjor és que ara estic temptat d'arreglar també la feina dels altres. Ai!

    ResponElimina