Síndrome d'abstinència

Ara que “The Sopranos” se’ns han acabat, semblarà perdonable que busquem maneres de prolongar la saga artificialment. Com amb qualsevol producte de culte (i d’això els tintinòfils en sabem un munt), existeix tota una indústria destinada a apaivagar aquests baixos instints. En el meu cas he acudit a un llibre com “Los Soprano forever”, editat per “errata naturae” i publicat l’any 2009. Es tracta d’un recull d’assajos més o menys reeixits sobre la sèrie. La majoria dels que hi escriuen són filòsofs, o sigui que tendeixen a buscar-li al gat més potes de les que té. Un fan veritable no sent cap necessitat de barrejar Nietzsche amb els mafiosos de New Jersey (encara que Anthony Jr. el cités en un moment d’angoixa adolescent). Com escriu un dels coautors més lúcids, “The Sopranos” al cap i a la fi és televisió i, tot i ser bona televisió, no podem pretendre que vagi més enllà de l’entreteniment digne. El millor fragment del llibre és la coda de Rodrigo Fresán, que és un literat i un admirador confés, credencials ben vàlides totes dues.

Serà qüestió de buscar el consol a una altra banda i no serà el pitjor dels remeis “Nurse Jackie”, la sèrie que protagonitza la lluminosa Eddie Falco (ex Carmela Soprano). Aquesta sitcom de poc més de 27 minuts per capítol sembla d’entrada un epígon de “House” en clau de tragicomèdia. Jackie és una infermera veterana, que no es talla i diu les coses pel seu nom, encara que sonin desagradables. Jackie té un cor d’or i de cada difunt despistat que cau en les seves mans en fa un donant d’òrgans. Jackie és també politoxicòmana i, malgrat que disposa de dues filles i d’un marit adorable, practica l’adulteri sense gaires remordiments. Com es pot veure, Jackie és complicada.

Evidentment “Nurse Jackie” no té la consistència de les grans sèries de la HBO, com “6 feet under” o “The Sopranos”, però és divertida, conté personatges originals i sorprenents (d’aquells que es fan estimar), i no fa escarafalls per tractar de forma desacomplexada i pragmàtica temes controvertits com l’eutanàsia o l’ús terapèutic de la marihuana. Us puc assegurar que el final de la segona temporada és d'antologia. Als Estats Units acaben d’estrenar la seva tercera temporada, o sigui que la cosa continua funcionant.

Ran de l’estrena el sindicat d’infermeres de Nova York no va trigar gens a denunciar la sèrie per la mala imatge que donava de la seva professió. No em puc imaginar millor recomanació.