dilluns, 16 de gener del 2012

Any 12, dia D


Aquest any 2012, del qual ja portem viscudes dues setmanes, promet amb la seva crisi econòmica galopant i la fi del món prevista pel solstici de desembre un munt de distraccions per a tota la família. Com a tot bon any de traspàs, l’estiu ens durà els Jocs Olímpics a Londres i, a nivell més personal, espero publicar per primera vegada un apunt el 29 de febrer. He llegit a algun lloc que 2012 serà l’any dedicat a la Cooperació, sigui cert o no, no és una mala idea per a aquest o per a qualsevol altre any.

Se celebraran també diverses efemèrides que la meva reticència a seguir els dictats dels comissaris culturals m’empenyeran a evitar. Tot i això potser dedicaré algun escrit al centenari d’Alan Turing, perquè segurament poques figures com la seva em toquen tan de prop.

I després, com es ve publicitant des de finals de desembre, hi ha el 200 aniversari de Charles Dickens previst pel proper set de febrer (amb permís de la reina Isabel II, la qual un dia abans celebrarà els seus primers 60 anys al tron d’Anglaterra). Qualsevol dels meus lectors habituals ja sap que per a mi qualsevol any és un any Dickens i que no em calen dates assenyalades per celebrar la seva figura. La meva intenció inicial era passar per alt la diada, en significatiu silenci, i deixar que se n’ocupessin els suplements setmanals de la premsa diària.

Inesperadament qui m’ha fet canviar d’opinió ha estat l’Assumpta. L’Assumpta és una conversa relativament recent als plaers dickensians i, com a tal, és d’una militància joiosament furibunda. Fa una setmana des del seu bloc proposava que el proper 7 de febrer tots dediquéssim un escrit a l’obra i la figura de Charles Dickens. Com sol passar en aquestes convocatòries blocaires, els requisits són mínims, de manera que ningú no té excusa per no participar, encara que sigui amb una confessió d’ignorància.

De moment els seus lectors han respost de forma engrescadorament entusiasta. Hi ha hagut també alguna reacció decebedora, persones a qui la menció de Dickens deixa totalment freds. Suposo que són els que es deixen dur pel prejudici que assevera que es tracta d’un autor carrincló i lacrimogen. Com que penso que Charles Dickens és un gran escriptor, per llenguatge i estructura, per afany de justícia social i per hedonisme, per bon humor empàtic i mal humor satíric, em veig gairebé obligat a fer la meva aportació a l’homenatge.

Ja sabeu: Dickens o res! I fins el dia 7 de febrer.


29 comentaris:

  1. Dickens o res! M'agrada això però em sembla que no m'afegiré... malgrat que us llegeixi apassionadament!

    ResponElimina
  2. M'ho temia, Galde. No tindràs per casualitat una rara traducció de Carner a un racó de la teva biblioteca de les meravelles?

    ResponElimina
  3. Hi seré, malgrat la meua ignorància que serà superada per la meua gosadia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps, Miquel, que aquestes convocatòries són com el Domund, el que val és la voluntat.

      Elimina
  4. Dickens o res! I serà Dickens segur!

    ResponElimina
  5. n'hi apunto, però ja el faré avui i el deixaré programat que sóc molt despistat jo.

    ResponElimina
  6. Avui tu parles de Dickens 2012 i en Pàmies de Foix 2012. Comença a bullir l'olla catosfèrica.

    Tinc el conte de Nadal de Dickens-Carner. Si el Pisco s'anima li passo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això d'en Foix no en sabia res. Ara m'hi passo.

      Elimina
  7. Dic qu'ens fa goig això del Dickens.
    Caldrà anunciar-ho penjant pasquins per fanals i parets; tal i com Foix va imaginar repartir la seva poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, jo tenia una idea una mica més virtual...

      Elimina
  8. M'ho rumiaré, en qualsevol cas serà una bona cosa anar seguint la petja dels blogs :)

    ResponElimina
  9. Ho intentaré, que posar un trosset no costa gaire.

    ResponElimina
  10. En aquest cas hauré de posar un bocí de la meva ignorància en el tema, però potser serà un motiu per posar-hi remei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garbí, suposo que la confessió de desconeixement també serà benvinguda.

      Elimina
  11. Per cert, l'altre dia me'l vaig topar a la ficció, a la sèrie "Desperate romantics" que la BBC va dedicar a la germandat prerafaelita. No és que hi faci un gran paper o que la sèrie sigui memorable (tot i que prou entretinguda), però a un bon fan com tu potser li faria gràcia veure'n la representació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alexandre, no coneixia aquesta sèrie i m'has picat la curiositat.

      Elimina
  12. Dickens o res, eh? Bé, començo a pensar a veure quina se'm passa pel cap. És que, en el meu cas, el "o res" porta molt d'avantatge sobre el Dickens, ai.

    ResponElimina
  13. Leb, només és una invitació, no pas una obligació.

    ResponElimina
  14. Gràcies per fer-m'ho saber!, Jo, ni idea....

    Bon 12, 13, 14, 15.....

    ResponElimina
  15. Zel, si no sóc al cas de tot el que es cou sobre Dickens, qui ho faria ;p

    ResponElimina
  16. Iupiiiiiiiii!!! Estic mirant aquest post i començo a respondre... i esborro... i torno a escriure... i esborro... perquè no sé com dir bé el que vull dir, que és MOLTES GRÀCIES!!! :-)))

    ResponElimina