dimarts, 21 d’agost de 2012

Dies sense fum (5)


Si no em fallen els càlculs, aquest disset d’agost ha fet quatre mesos que no m’acosto una cigarreta als llavis. No veig el moment d’informar sobre aquest fet la doctora que fa el seguiment de la meva salut: necessito alguna paraula seva d’admirat recolzament, perquè la veritat és que aquesta abstinència té ben poques compensacions. Més aviat el contrari.

Un dels efectes secundaris de deixar el tabac és la recuperació del sentit del olfacte i descobrir a continuació que la vida put. Viure envoltat d’aromes distreu, impedeix la concentració, aclapara, sufoca. Especialment ara a l’estiu sota un règim de finestres obertes de bat a bat. El carrer fa olor a fregit, a ranci, a barbacoa, a alcohol revingut, a goma cremada, a borrissols de pols i a pixum.

De nit somio que em fumo una cigarreta i el sentiment asfixiant de culpa comença molt abans que s’acabi el somni. Ni el despertar, amb la correcció perceptiva que comporta, m’allibera totalment. Em sento obligat a alguna cerimònia d’expiació.

Potser passar les vacances de nou a Alemanya ha estat, en aquest moment de les nostres vides, un error. Contra el que es podria pensar, Alemanya és un país massa permissiu amb els fumadors (igual que Itàlia no ho és, i aquest seria un bon punt de partida per revisar certs tòpics). Els aeroports i les estacions de tren privilegien espais pels amics de la nicotina. A totes les ciutats hi ha bars que anuncien des del seu llindar que els fumadors són benvinguts (i que peti la resta, si no s’hi avé). El fum del Marlboro t’agredeix en creuar-te amb qualsevol vianant a qualsevol vorera. Josep i jo fem la petita paròdia dels intransigents, quan en realitat som uns nostàlgics (pecat freqüent que anuncia les pròpies vellúries).

Com ja he dit una mica abans, quina gràcia té tot aquest patiment? Haurem de trobar el consol d’aquí vint anys, quan apuntem al nostre bloc personal que l'emfisema no figura entre les nostres dolences? Tot plegat això de deixar de fumar és com la religió catòlica: el benefici és hipotètic i llargament postergat, però de moment la vida és molt menys divertida.

34 comentaris:

  1. D'hipotètic res. Si passes per una llibreria aquesta tardor t'ho justificaré amb tots els percentatges i dades que vulguis (i uns quants més). Pots tenir la consciència tranquil·la.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, Salvador, “hipotètic” no és l’adjectiu correcte, però com que no es pot mesurar en cada cas concret, per a mi com si ho fos.

      Suprimeix
  2. Jo no sóc doctora, i no se si et servirà, peró el meu admirat recolzament i perquè no dir-ho ... molta enveja per que heu sigut capaços de deixar-ho. Ànims !!!

    ResponSuprimeix
  3. No et farà pudor la boca... Ja és alguna cosa

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Joan, això ho hauran de dir els altres. Fins ara no he tingut cap problema per besar cendrers, com se sol dir poc subtilment.

      Suprimeix
  4. les olors i els sabors és el que més es recupera i frueix en deixar de fumar. Ah! ja et recolzo jo abans ho faci la doctora, deixar de fumar no és fàcil.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja sé, Francesc, que no és fàcil i alguns metges són ben poc alentadors.

      Suprimeix
  5. I les bones olors? i el menjar? quan s'acabi l'estiu ho trobaràs més divertit. Endavant!
    Jo també somio que em fumo una cigarreta molt plaent i cinematogràfica tot i que en ma vida m'he he fumat una..és un somni recurrent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaja! em repeteixo, Allau. Quina mala memòria.

      Suprimeix
    2. Però tu no deus tenir mala conciència mentre tens aquest somni.

      Suprimeix
  6. Una gesta així cal celebrar-la! D'entrada, moltes felicitats, i a continuació, pensa només en els sermons i reprimendes que t'estalvies, ara que ja no fumes. I pensa també en els despertars sense l'habitual atac de tos ni la gola pastosa ni la veu rogallosa. I compreu-vos una alfàbrega, i ja veuràs tu l'olfacte com s'alegra :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Leb, això de l'alfàbrega és una gran idea, llàstima que sóc un herbicida consumat.

      Suprimeix
  7. Felicitats per la perseverància, si és un estímul el que necessites. Però com que tot és matèria literària, el teu post supera amb bona nota "Diari d'un cos", de Daniel Pennac, que estic llegint ara. De maneras que ja t'hi pots posar (a escriure) i fabricar un bon best-seller. ¿Però quan, oh deuets culturals, els catalans podrem equiparar-nos a una llengua estrangera?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Olga, no sembla que t'estigui agradant gaire aquest Pennac. I a mi que em feia bona pinta.

      Suprimeix
  8. Et felicito! Molestes menys als qui t'envolten. Et fas un enorme favor, tot i el patiment que ara et comporta. I, tal i com ja han apuntat un quants abans que jo, dir que si és cert que hi ha sentors desagradables, també hi ha aromes collonudes. Gaudeix-les! I persevera!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. David, per què serà que només m’arriben les sentors desagradables?

      Suprimeix
  9. Bufff, complicat tema. Jo vaig deixar de fumar fa set anys o així, i ho vaig passar tan puta que no tornaré a fumar per no haver-ho de tornar a deixar. Jo, entre nosaltres, no vaig trobar cap millora o diferència de salut fins anys després, la veritat. I just l'any que ho vaig deixar vaig pescar una grip de les bones, amb una tos que semblava que havia de treure els pulmons entre els queixals. Es a dir, tant de patiment i jo no hi veia res de bo: ni més olor, ni més sabor, vinga mono, vinga somiar que fumava, i de postres una grip i una tos de fer trontollar el món. Si hagués trobat pel carrer el senyor de Dejar de fumar es fácil si sabes cómo l'hagués escanyat amb les meves pròpies mans, doncs mai he vist un llibre més mentider que aquell.

    Va anar passant el temps. I vaig agafar més gana, i quilos... en fi, que no et vull pas desanimar. Ara ja no tinc mono, tot i que després d'un bon sopar sempre penso, ara em fumaria una cigarreta. També es veritat que no és pas mono, que es un pensament que tal com ve torna a marxar... Però si un ha estat fumador, ho continua sent sempre...

    M'arrepenteixo d'haver-ho deixat? Doncs no, la veritat és que no. D'una banda amb els anys sí que és cert que recuperes els olors i els sabors, però en el meu cas no va ser ipso facto, vaig trigar temps. De l'altra la salut en surt guanyant, ho hem de reconeixer. També hi surt guanyant, i molt, la butxaca, no ho perdessim pas de vista. I finalment, crec que està bé de viure amb menys condicionants i limitacions (jo era dels que encenien la cigarreta per fer només tres calades fortes quan veia venir el bus, doncs un cop dintre hauria de passar vint minuts sense fumar, on vas a parar!). Jo n'estic content de no fumar, i ho aconsello a tothom, doncs al final les recompenses són evidents. Però aquestes recompenses no són pas immediates. I d'altra banda, he de confesar que jo sóc dels que espero que inventin una cigarreta que no sigui nociva: llavors hi tornaré, jaja, però mentres tant crec que fas bé deixant-ho.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Eastriver, al teu costat això meu és una passejada.

      Suprimeix
  10. Allau, al revés que els companys de comentaris, jo no et felicitaré. Has pres una decisió i una de les possibilitats és ser conseqüent. Si bé no saps quins beneficis comporta deixar de fumar (les històries clíniques només serveixen si són pròpies), sí que deus saber què comporta banalitzar les nostres decisions.

    Si vols constatar algun benefici has de substituir el tabac per alguna altra cosa que et sigui plaent i no nociva i que no es pugui compaginar amb fumar. Si no ho fas així hauràs d'esperar que la convicció sigui més forta que la memòria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Enric, què m'estàs suggerint? Que em dediqui al sexe oral o al submarinisme?

      Suprimeix
    2. Sí senyor! Tot el dia amb apnea! :) Evidentment és una opció. Però jo ho deia no tant per necessitar la boca sinó els pulmons.

      Suprimeix
  11. Jo sí hi trobo un avantatge immediat i tan addictiu com la nicotina: l'exultant sentiment de victòria de la voluntat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alexandre, és una victòria molt solitària al costat de tants fracassos de la voluntat.

      Suprimeix
  12. Jo esperava que amb això de deixar de fumar guanyaries algun quilet (que ja et convé), però ca. Ja menges, allauet?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Santi, algun quilet sí que he augmentat, però s'ha quedat tot a la panxa.

      Suprimeix
  13. Tot plegat em recorda un acudit del Perich: "No fumaba, no bebía, no tomaba drogas, no se acostaba con mujeres... y se murió".
    Però ànims!

    ResponSuprimeix
  14. si per tu tot son inconvenients en no fumar, perquè no hi tornes? (sí, soc com el diable petit que t'apareix sobre l'espatlla dreta)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pons, després de venir-ho anunciant durant quatre mesos no puc quedar malament amb el nombrós equip de suport.

      Suprimeix
  15. Albert, només parles de la varietat d'olors que el teu nas sent a l'estiu, però ja et ben asseguro que des que vaig deixar de fumar (fa 10anys) no he engreixat i gaudeixo molt més dels sabors del menjar i del veure i també de les bones olors, un perfum, el mar, etc.
    Si que costa, i a curt termini també ho agrairàs.
    Una abraçada
    Joan Gener

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó, Joan, que l'estiu no és l'estació que faci més bona olor. Esperaré la tardor. Uns quilets tampoc m'anirien malament, perquè estic molt prim.

      Una abraçada.

      Suprimeix
  16. Vinga Allau! Que jo no he fumat mai i no crec que m'hagi divertit menys que ningun altre fumador! I no és que descobreixis olors i males olors, és que no et canses tant, respires millor i, una cosa força important si no per tu, si per la persona que et pot acompanyar al teu costat... quan et faci un petó no notarà un gust de tabac a la boca que espanta... i t'ho dic perquè jo ho he viscut i no és gens agradable.

    La diversió ens la fem nosaltres mateixos, i si no hi ha tabac, hi ha moltes altres coses!

    ResponSuprimeix
  17. Ep, Porquet, que jo no em cansava i la boca que besava era també fumadora. De totes maneres les meves queixes són exercicis de retòrica.

    ResponSuprimeix