dijous, 11 d’abril de 2013

(20) La meva melodia sentimental

Sóc un romàntic desesperat
Tu ets una terrible coqueta
Distant i impertorbable,
sempre et sorprèn
que algú prengui mal
Visc al planeta blau
que vaig veure als teus ulls
però ara no m’hi puc quedar
si sé que és fet
de belles mentides

Però la meva melodia sentimental
com una cançó de bressol
fa temps perduda
ressonarà a les teves orelles
al llarg dels anys
i durà una llàgrima als teus ulls
Adéu

L’amor pot matar-te,
oi que sí?
Almenys a mi em pot matar
Cada gota de pluja
és una copa de xampany
És dolça i de franc
Quan bec no sento pànic
Quan bec no moro
Quan estic fora de mi
Tot és només una cançó
Només belles mentides
Però la meva melodia sentimental
com una cançó de bressol
fa temps perduda
ressonarà a les teves orelles
al llarg dels anys
i durà una llàgrima als teus ulls
Adéu
Una nova cançó que torna a parlar d’una altra cançó (no és el cas, però Aaron Copland escrigué el 1926 la peça de piano “Sentimental Melody” i Heitor Villa-Lobos també en té una). Ja des del títol s’anuncia l’excés de sacarina i de tòpics diversos mal digerits. L’autor aconsegueix sovint aquest complicat equilibri entre la paròdia i el clàssic commovedor. “Sentimental” és un adjectiu força desprestigiat.


6 comentaris:

  1. Galde, jo crec que no els faria mal.

    ResponSuprimeix
  2. La trobo maca, és sentimental però no embafa...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi almenys no m'embafa, encara que sóc part interessada.

      Suprimeix
  3. Però ara, entre els modernets, torna l'apologia del sentiment, perquè s'han adonat que no el podien eradicar de la seva entranya i, negant-lo, vivien en fals. Amb cançoneta o sense.

    ResponSuprimeix
  4. Bé, Olga, doncs tornarem a acceptar el sentiment sense fer-ne burla.

    ResponSuprimeix