 |
| Les mans d'Alfred Bruyas segons Charles Matet (1791-1870) |
 |
| Thomas Couture (1815-1879) |
 |
| Un Courbet de perfil |
 |
| Eugène Delacroix (1798-1863) |
 |
| El mecenes al seu estudi (Edouard Marsal (1845-1929)) |
 |
| Auguste Gleize de nou. |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
Aquest paio no havia de tenir àvia... però si moltes parets! És increïble la quantitat i qualitat dels pintors del moment que el van immortalitzar. No m'estranya que ningú li acceptés la col·lecció de retrats...
ResponEliminaEm recorda una mica en Samaranch quan era president de la Diputació i se li va ocórrer encarregar a molts artistes un Sant Jordi -patró de la Diputació de Barcelona i de Catalunya- i per això el Palau de la Generalitat i la Diputació tenen sant Jordis per donar i vendre...
Galde, si més no, el paio fou més estètic que el marqués de Samaranch. Amb retrats de Courbet i Delacroix, ja pots morir feliç.
Eliminafins i tot embolicat amb les cortines de la sala! aquests rics, tsè!
ResponEliminaNo són les cortines, es tracta d'un ponxo italià o alguna altra peça de la globalització de llavors...
EliminaTret del Delacroix, (que amb pinzellada fluida retrata un paio ben entotsolat), la resta és canònic Art pompier. Posats a fer, manca el retrat del Bruyas als peus d'un llit, amb llençols de setí rebregats, on hi jau una venus pal·lidíssima i contorsionada en senyal d'extrema lassitud.
ResponEliminaJordi, no els he posat tots per no cansar ;p
ResponElimina