dimarts, 4 de juny del 2013

Nîmes i olé

La tonteria José Tomàs
Al contrari que Montpeller, Nîmes sí que té un ric passat romà; però si arribes durant la seva “Feria” primaveral, et farà l’efecte que el seu passat és més aviat andalús. La sensació és molt estranya, molt més que la nostra Feria de Abril del Fòrum, perquè aquí (amb comptades excepcions) tota la ciutat sembla bolcar-se en un folklore que li queda una mica lluny i, segons com, una mica ample. Les arenes, el coliseu romà, és l’escenari de concorregudes curses de braus, mentre que els setcentistes jardins de la Fontaine contenen tant una fira de cavalls com un d’aquests espectacles taurins, on els mossos irriten els toros joves amb l’esperança de ser envestits, però no banyegats.

Als aparadors de les llibreries abunden els títols sobre tauromàquia (escrits en un molt escrupolós francès), bandes de passavolants interpreten pasdobles amb entusiasme de vents i metalls, i als omnipresents “mercadillos” els vestidets de “lunares” fan somiar les nenes convençudes.

A totes les terrasses dels xiringuitos i restaurants el monolític menú consisteix en l’estofat de toro i la misteriosa paella “de Seville”, una llardosa apoteosi d’arròs i espàrrecs que faria apostatar a un valencià de soca-rel. Com no diria Obelix, “ils sont fous ces gaulois!”



Dues maisons carrées, la de la dreta és de Norman Foster, la de l'esquerra no ve firmada, però és millor.

Fem-nos creus sobre aquest souvenir musical de la Camarga, on s'hi barregen "Flamenco Gitan", pasdobles i imans de nevera d'Osborne.

14 comentaris:

  1. Ep, l'edifici d'en Foster em va agradar molt. Malauradament, però, no vam coincidir amb la Feria de Nimes... m'hagués posat peineta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, ja em diràs on claves la teva peineta. Pregunta la Marta.

      Elimina
  2. Merimée i la Carmeta van fer molt de mal per la terra gavatxa. Per cert, fa alguns anys vaig anar a una festa a un poble on tenim familiars, de l'inefable sud francès, dedicada als republicans exiliats i les músiques i diapositives amb temes taurins i flamencs van ser abundoses, també expliquen molts acudits de toreros. Un tema a estudiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, crec que la dèria pels toros els ve de lluny, de molt abans de Carmen. La coartada cultural andalusa potser s'originà amb l'exili republicà.

      Elimina
  3. A tota la costa entre Argelers i el Roina són molt típics uns espectacles taurins ultrapatètics. Es tracta d'uns xiringuitos on fan enfilar a un bou
    (no massa brau) per una rampa fins que es beu obligat a saltar per un trampolí fins una piscineta inflable. Sòrdid a més no poder!

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Girbén, tal com ho descrius, patètic és l'adjectiu que més l'escau.

      Elimina
    2. Ni que sigui per compensar: jo no em perdria les "Targues" que celebren a Seta (Sète) per Sant Lois...
      Als canals de la vila natal de Valéry i Brassens, i d'ençà el segle XV, fan unes justes nàutiques espaterrants.
      Aquí s'expliquen amb detall:
      http://oc.wikipedia.org/wiki/Targa_lengadociana

      Elimina
  5. El món és un lloc ben estrany! I Nîmes també!

    ResponElimina
  6. paella amb esparrecs?! diguem que es una broma! Ja posta perquè no hi posen olives també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espàrrec per posar un exemple, però segur que també amb olives, per descomptat.

      Elimina
  7. oido cossina! ratllo Nimes de la llista :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, que el lloc val la pena i no tot l'any estaran tan flamencos.

      Elimina