diumenge, 29 de setembre de 2013

(43) El sol es pon i el món surt a ballar


El sol es pon i el món surt a ballar
i apareixen els estels i tots surten a ballar
i res no m’agradaria més
que un giravolt a través d’aquesta tronada pista de ball

No sé ben bé el perquè però em sento amb ganes de ballar
No puc imaginar perquè però em sento amb ganes de ballar
i no hi ha res en aquest món
que m’agradaria més que un giravolt
a través de la teva tronada pista de ball

Potser ets tu
Saps que els teus ulls són terriblement blaus
Potser és més que això
Potser ets tot el que sempre he esperat
després de tantes nits inacabables
quan desitjava ser capaç de plorar encara…
Pensada perquè la interpretés Chris Isaak a un disc de The 6ths, encontre ideal que mai no es va produir; és una altra de les meves favorites. Malgrat un acompanyament agressivament maldestre, m’omple de joia cada vegada que l’escolto: no és una perfecta declaració d’intencions pel cap de setmana? Males veus afirmen que és l’única cançó feliç de les 69. Exageren.

1 comentari:

  1. Com és possible que a ningú li hagi agradat el meu comentari a una cançó sense comentaris? El món és injust. Aneu a cagar!

    ResponSuprimeix