diumenge, 22 de setembre de 2013

Albertina: el pis de dalt


L’Albertina de Viena és una de les col·leccions de dibuixos i gravats més importants del món i, en contemplar la serenor divuitesca del seu exterior, anticipes un seguit d’experiències d’harmonia clàssica. Poc t’esperes doncs el seu pis superior ocupat per una retrospectiva de l’artista austro-irlandès Gottfried Helnwein de qui no coneixia el nom, però sí l’angoixant autoretrat de dalt que l’any 1982 va servir per la coberta del disc “Blackout” dels Scorpions.
No era precisament Andy Warhol la més fotogènica de les celebritats del seu temps, però en aquest retrat de 1983 se'l veu particularment deformat, bastant mort i necessitant a crits un dermatòleg.

Malgrat la meva ignorància, sembla que Helnwein té als seus seixanta quatre anys una sòlida carrera a l’esquena tant a la pintura, com a la fotografia i l’art gràfic. És el seu un art dur de pair, on sovint la innocència que associem a la infantesa contrasta amb motius de violència i corrupció: nens morts com els que cantava Mahler, però aquí embenats i tacats de sang, nens de la guerra al costat d’irreals noies “manga”, nens que fan de nen Jesús en un context molt allunyat dels evangelis…

Tot plegat opressiu, mòrbid, fins i tot repulsiu; però del que difícilment pots apartar-ne la mirada. Crec que en diuen “shock art”.

Ali, un dels fills de l'artista, oli i acrílic (1991)
Epifania (Adoració dels reis 3), oli i acrílic (2013)
Epifania III (Presentació al temple), oli i acrílic (1998)
Els desastres de la guerra 22, oli i acrílic (2007)
In the Heat of the Night (2000)

7 comentaris:

  1. Són d'aquells artistes el nom dels quals no recordem però que tenen una obra sòlida i inquietant, que no saps si t'agrada o no. Això per a un artista ja és tot un èxit!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Galde, que parlin de tu, encara que sigui bé. El cas és que no són obres que s'oblidin fàcilment.

      Suprimeix
  2. sempre m'ha fascinat i l'última foto, potser perquè és la primera que em va fer conscient del personatge, és una de les meves preferides. Continuo sense recordar el nom :(

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clidi, fins i tot jo que sóc políglota i complutense (i bíblic), em faig de la pitxa un lio (embolic). O sigui que no pateixis i "keep speaking catalan".

      Suprimeix
  3. sí, inquietant és la paraula; no et deixen indifierent

    ResponSuprimeix