dimecres, 11 de novembre de 2015

El millor amic de l’home

D’ençà «Krámpack», amb un guió que per cert no era seu, admiro Cesc Gay, el nostre director cinematogràfic més respectuós amb les motivacions que impulsen els éssers humans. La seva darrera estrena «Truman» crec que ha agradat tothom que l’ha vista i sospito que el boca orella acabarà d’arrodonir un considerable èxit de públic, per tant no caldrà insistir gaire en les seves virtuts indiscutibles. El film ens narra els quatre dies que passen junts dos vells amics, Julián (Ricardo Darín) i Tomás (Javier Cámara), en una trobada que serà amb tota seguretat la darrera. El gos de Julián, que dóna títol a la pel·lícula, servirà de fil conductor de moltes de les escenes i jugarà un paper important en el desenllaç.

«Truman» parla sense pompositat de qüestions bàsiques que ens afecten a tots —l’amistat, les relacions familiars, la solidaritat, l’egoisme i la mort— i ho fa de forma tan lleugera com precisa. Malgrat que sobre tota la història plana l’ombra d’un desenllaç fatal, les emocions s’administren sàviament i les notes d’humor eviten que els lacrimals s’estressin.

Si el guió és un prodigi d’intel·ligència i contenció, no es pot dir menys de la seva parella protagonista, sense la qual «Truman» seria inimaginable. Ricardo Darín és un seductor nat i pot fer que ens enamorem d’un personatge que no és precisament virtuós. Mentre que el seu Julián, com a bon argentí, és tot verba, Javier Cámara li dóna rèplica sovint a través de silencis molt expressius. Amb moltíssima raó se’ls va premiar conjuntament a San Sebastián. Al seu voltant, en papers limitats a una sola escena, una colla d’actors més que qualificats. És un luxe comptar per aquestes comeses amb noms com els de José Luis Gómez, Eduard Fernández, Francesc Orella, Javier Gutiérrez o Elvira Míguez.

Pega menor: que la magnífica música de Toti Soler quedi limitada als crèdits inicials. Per a tota la resta, una de les apostes més segures de la cartellera. Excel·lent.

6 comentaris:

  1. N'he sentit molt bones crítiques, li tinc ganes. I es que en Ricardo Darín és... aix (sospir) ;)

    ResponSuprimeix
  2. Quan veig el tag “comedia dramatica” ja m’espanto, i quan veig “malaltia” meeehhh i si a sobre dius peli espanyola puffff Tot són prejudicis, si, ho sé, però em costa superar-los. Tot i això havia llegit molt bones crítiques, per això em vaig planejar anar-la a veure durant la festa del cine, però em va faltar algun amic que m’acabés de convèncer.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, prejudicis, com bé dius; però alguna vegada s'ha d'anar a veure pel·lícules que tinguin una mica a veure amb el món real, no?

      Suprimeix