Estampes pulleses: Gravina in Puglia

Vista general de Gravina

Quan una ciutat s’anomena Gravina in Puglia (43.860 habitants) cal sospitar que hi ha d’haver altres «Gravina» a la geografia italiana. Efectivament, hi ha una Gravina di Catania a l’illa de Sicília. Però hi ha altres «gravina» que no bategen una població, perquè el terme denomina l’accident geològic que nosaltres coneixem com «barranc». Fidel a la seva etimologia, Gravina in Puglia està vorejada per un barranc que li proporciona un relleu pintoresc equiparable als de Ronda, Luxemburg (capital) o Castellfollit de la Roca.

La vida en una cova

Més gestos rupestres

Viaducte

Aquesta configuració particular justifica la presència de l’estupend viaducte i de molts habitatges (més alguna església) excavats a la roca. Tota aquesta alegria rupestre prefigura en certa manera el que trobarem l’endemà mateix a la més espectacular Matera. Però igual com passarà a Matera, la ciutat (diguem-ne) clàssica no desmereixerà en absolut; encara que, per contenir un atractiu turístic menor, apareixerà deserta i quasi mortuòria en plena canícula.

La catedral, duomo o com us vingui de gust mencionar-lo

La Basilica Cattedrale de Santa Maria Assunta, sense necessitat de ser la millor de la collita, fou iniciada el segle XI (poca conya!) i l’any 1993 fou declarada basílica menor per Joan Pau II (encara menys conya!). Però les meves esglésies favorites són les directament més «freakies». Com la Chiesa del Purgatorio dedicada a la família Orsini i, per tant, decorada amb óssos mig heràldics al seu interior, encara que el que més impressiona són els esquelets sorneguers que vigilen la porta.

Ray Harryhausen, "in memoriam".

Menció honorífica per la Chiesa Madonna delle Grazie (segle XVI), una de les façanes més absurdes que ha parit mare (amb perdó d’Oriol Bohigas). Tot i que l'Àgueda, canalitzant l'esperit de Rodríguez de la Fuente, encara li repescarà alguna virtut (per aquella cosa dels ocellets amb les ales desplegades).