Una dona a les regnes

Teresa Cremisi, nascuda a Alexandria l’octubre de 1945, és una important gestora cultural que ha treballat per la RAI, l’Espresso i la Stampa, ha exercit diverses funcions directives per l’editorial Garzanti i l’any 1989 Antoine Gallimard la va nomenar directora editorial de la seva empresa homònima. L’any 2005 va ser nomenada directora de l’editorial Flammarion i posteriorment del grup Madrigall que incloïa tant Gallimard com Flammarion. L’any 2015 va publicar la seva primera novel·la «La triomphante» que ara ha publicat Anagrama com «La Trionfant» en exquisida traducció d’Anna Casassas.

Considerar «La Triomfant» una novel·la, quan està clarament basada en la biografia de l’autora, només és una llicència que es pren Cremisi per no haver de donar explicacions a ningú i el tret fictici més clar és l’edat de la protagonista, lleugerament superior a la de l’escriptora. Sigui novel·la o sigui autobiografia, en tot cas es tracta d’un llibre rar i fascinant que passa com una exhalació i deixa amb ganes de més.

Nascuda a l’Alexandria d’entreguerres a la sina d’una família benestant i cosmopolita, amb arrels gregues, italianes, britàniques i ceutís, la veu narradora d’aquestes pàgines divideix la seva infantesa entre un Egipte colonial de monges catòliques i polseguera mediterrània i l’estiueig a una Europa balneària i desinfectada. Una nena sola que aviat s’aficiona a passions tan inusuals com la vida de Napoleó o les batalles navals i que s’enamora de la literatura amb la Ilíada, més que no pas amb l’Odissea.

La crisi del Canal de Suez obliga la família a exiliar-se a Milà. Allí la protagonista completarà els seus estudis i començarà a treballar en tasques periodístiques, més per tossuderia que per preparació. Aquesta serà una constant en els èxits de la seva carrera professional: l’absència d’acreditacions tècniques seran compensades per la seva intuïció, la seva mà esquerra i la seva traça per trobar en tot moment el col·laborador ideal (em resisteixo a qualificar tot això com «intel·ligència emocional»).

Aquí tenim un llibre escrit per una dona d’èxit que, malgrat la seva relació freqüent amb els noms més rutilants de l’alta cultura, evita quasi tota menció a noms propis, famosos o no. Tant en l’àmbit professional com en el personal, prefereix minimitzar l’oponent (habitualment masculí) i presenta la seva íntima batalla quotidiana com un diàleg entre una consciència sempre inquieta i alguns dels millors autors del passat. La Triomfant, una corbeta del segle XIX dibuixada per Ed. Jouneau, és només la darrera baula d’una conversa on també hi intervenen Homer, T. E. Lawrence, Conrad, Stendhal, Proust o Kavafis.

—Vés a triar les teves garotes —deia el meu pare.
Triàvem les garotes: si n’hi havia poques, demanàvem a un dels nois que rondaven al voltant de les taules que anés a agafar-ne més. Deu, dotze, vint. Si el noi era sord o sordmut, l’hi explicàvem amb els dits. Tornava de pressa, regalimant, amb unes tisores rovellades i una llimona.

Dono gràcies al cel d'haver pogut viure, fa tant de temps, uns finals de tarda silenciosos, en un lloc oblidat, amb garotes i tisores rovellades.

 «La Triomfant», màgica i plaent, però breu. Insistiu-hi. S'ho mereix.