No deixa de ser curiós que una activitat que ocupa tantes hores de la nostra vida adulta com és el treball remunerat estigui tan poc representat al cinema. Sol ser la cinematografia francesa la que (quan no s’ocupa de comèdies populistes) incideix més en el tema, com passa amb aquesta «Corporate» del debutant Nicolas Silhol.
La pel·lícula aborda la problemàtica de l’assetjament laboral que porten a terme els departaments de recursos humans de les grans empreses sobre els membres del personal que volen eliminar sense necessitat d’acomiadar-los. Es tracta de mètodes de capitalisme caníbal, sovint disfressats sota la xerrameca de les suposades tècniques de potenciació del creixement personal. En el film es parla d’una gran multinacional agro-alimentària on acaba de suïcidar-se un empleat del departament financer. Émilie Tesson-Hansen (Céline Sallette) és una gestora de recursos humans responsable de tirar endavant una agressiva campanya per retallar la plantilla. La seva freda eficiència inicial s’anirà esquerdant a mesura que prengui consciència de les conseqüències que aquesta política d’empresa té sobre la vida dels treballadors.
«Corporate» és una pel·lícula freda i eficient que explica de forma molt didàctica com bé podrien funcionar aquestes coses a la vida real (amb un paper gairebé heroic reservat a la Inspecció del Treball). Ja un rètol inicial ens adverteix que els personatges són ficticis, però les pràctiques exposades són ben reals. És inevitable recordar llavors el cas de France Télécom, companyia on es van produir 58 suïcidis entre gener de 2008 i març de 2010.
Sallette, que ja fou una presència magnètica a «Les revenants», carrega tot el pes del film amb carisma i credibilitat. La recolza molt bé el sempre sòlid Lambert Wilson. Per a qualsevol que hagi treballat en una gran companyia del sector privat (com és el meu cas), «Corporate» li produirà un calfred a l’espinada i li plantejarà diverses preguntes sense resposta. Recomanable per fer pensar.
La pel·lícula aborda la problemàtica de l’assetjament laboral que porten a terme els departaments de recursos humans de les grans empreses sobre els membres del personal que volen eliminar sense necessitat d’acomiadar-los. Es tracta de mètodes de capitalisme caníbal, sovint disfressats sota la xerrameca de les suposades tècniques de potenciació del creixement personal. En el film es parla d’una gran multinacional agro-alimentària on acaba de suïcidar-se un empleat del departament financer. Émilie Tesson-Hansen (Céline Sallette) és una gestora de recursos humans responsable de tirar endavant una agressiva campanya per retallar la plantilla. La seva freda eficiència inicial s’anirà esquerdant a mesura que prengui consciència de les conseqüències que aquesta política d’empresa té sobre la vida dels treballadors.
«Corporate» és una pel·lícula freda i eficient que explica de forma molt didàctica com bé podrien funcionar aquestes coses a la vida real (amb un paper gairebé heroic reservat a la Inspecció del Treball). Ja un rètol inicial ens adverteix que els personatges són ficticis, però les pràctiques exposades són ben reals. És inevitable recordar llavors el cas de France Télécom, companyia on es van produir 58 suïcidis entre gener de 2008 i març de 2010.
Sallette, que ja fou una presència magnètica a «Les revenants», carrega tot el pes del film amb carisma i credibilitat. La recolza molt bé el sempre sòlid Lambert Wilson. Per a qualsevol que hagi treballat en una gran companyia del sector privat (com és el meu cas), «Corporate» li produirà un calfred a l’espinada i li plantejarà diverses preguntes sense resposta. Recomanable per fer pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada