 |
| Filigranes decoratives a les parets |
La primera visita del matí ens durà a sis quilòmetres al nord de la ciutat de Bukharà, allà on el seu darrer emir, Alim Khan, es va fer construir el palau d'estiu de Sitorai Mohi Hosa entre 1912 i 1918. Es tracta d'un conjunt d'edificacions inicialment ostentoses però actualment deixades de la mà de déu. Delaten un conflicte inherent entre la rigidesa formal de l'estètica musulmana i les concessions sensuals a l'"art nouveau".
 |
| Flors i tessel·les estrellades: el perquè de tot plegat |
L'indret presenta alguns museus desastrosament dignes de roba i vaixella domèstica, paons badocs i decoratius, i llegendes furiosament creatives, com la de l'emir que llençava pomes des de la seva torra a la favorita que volia afavorir (més) la nit següent.
 |
| Contenidor de museus |
 |
| Plataforma per llençar pomes a l'harem |
O Orient i Occident servits en safata. Com diria el vell James Ivory si encara fos viu. Calla, que encara ho és: farà 91 anys el proper juny (si déu i la vacuna de la grip ho permeten).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada