dimecres, 28 d’agost de 2019

Odes a la biblioteca pública (1)

«L’illa dels tresors», un regal de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona, és un d’aquells llibres tan temibles que reuneixen una colla d’autors coneguts, associats circumstancialment per un encàrrec comú: en aquest cas el de cantar les gràcies i virtuts dels llibres i la lectura, representats per a l’ocasió en la institució de les biblioteques públiques. Deixant de banda el dubtós missatge que l’activitat lectora sigui la panacea que alguns pretenen, discussió que ens duria bastant lluny, em queda només comentar succintament els contes del recull per establir el seu nivell de qualitat.
  • «Clarianes» de Maria Barbal. Tres moments de la vida de la Rita (als 10 anys, com a estudiant universitària, i ja pensionista) en sengles visites a la seva biblioteca. N’explica el seu funcionament, fins i tot el servei de préstec mecanitzat. Trivial.
  • «Rates de biblioteca» de Sebastià Bennasar. El pare i la mare són bibliotecaris, la filla és filòloga però treballa a una biblioteca, el gendre és escriptor i dorm a una biblioteca. «I si de la seva mare va heretar-ne la suavitat de moviments per lliscar entre els passadissos, del seu pare va obtenir una capacitat extraordinària per desxifrar les claus i els codis que identificaven cada un dels llibres…» Això és sexista; el conte, insignificant.
  • «Testament» de Xavier Bosch. Un escriptor d’èxit fa redactar el seu testament. La importància de donar el teu nom a una biblioteca. He quedat amb ganes de llegir la sèrie de thrillers protagonitzats per una caixera del Bon Preu amb psoriasi.
  • «Tres negres» de David Cirici. Un escriptor força detestable s’obsedeix per tres negres que van a rentar-se als lavabos de la seva biblioteca. Com que el protagonista va a la biblioteca els dies que li ve la dona de fer feines, m’hi he sentit una mica identificat. El millor conte fins el moment.
  • «Dos amants com nosaltres» de Najat El Hachmi. Dos adolescents refugien el seu amor prohibit als passadissos d’una biblioteca que podria ser la Joan Triadú de Vic. Defensa de la diferència cultural i de l’educació no paternalista. Intel·ligent i emotiu.
  • «El tresor de Mingana» de Martí Gironell. Conte històric sobre manuscrits religiosos a l’Iraq. Documents contemporanis a Mahoma i un possible Sant Greal. Miniatura de novel·la històrica.
  • «L’ombra del coronel Durana» de Pau Joan Hernàndez. Aparició de la primera bibliotecària esquerpa! «No era antipàtica, sinó més aviat cauta i rebutjava qualsevol familiaritat que considerés excessiva, qualsevol acostament que amenacés la seva solitud, sense acritud, però amb fermesa». Desafortunades comparacions entre l’esclavatge i la Shoah(!). Relativització de la violència de gènere(!).

7 comentaris:

  1. Jo, sant Gutenberg em perdoni, l'he fet servir per falcar una taula.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Devia estar molt desequilibrada.

      Suprimeix
    2. Jo sí que estic desequilibrada. Però aquesta és una altra història.

      Suprimeix
  2. El millor del post són les crítiques que fas de cada conte. M'encanta quan treus la catana.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Malgrat els prejudicis inicials, trobo que he sigut suau.

      Suprimeix
  3. El vaig anotar al blog com a llegit a l'espai de "La pila del 2019" sense gosar dir-ne res per allò de que si no en pots dir bé val més callar. Totalment d'acord amb les teves qualificacions.

    ResponSuprimeix