dijous, 19 d’agost del 2021

Més lenta serà la caiguda

«The Fall» (o «La caça») és una producció anglo-irlandesa de 2013-2016 que Netflix acaba de recuperar. Consta de tres temporades, el nombre d’episodis de les quals varia segons les fonts. El que ja us puc avançar és que els capítols de 90 minuts de la primera temporada són excessius t’ho miris com t’ho miris. Escrita per l’especialista Allan Cubitt, tracta sobre un assassí en sèrie que es dedica a torturar i eliminar professionals d’èxit que viuen soles. «The Fall» s’ocupa principalment del procés per atrapar i condemnar el criminal, amb la particularitat que pràcticament des de la primera escena ja coneixem la seva identitat. Aquesta relativa falta de suspens obliga els guions a utilitzar diverses estratagemes per mantenir l’interès i fer engreixar la trama. Una d’elles és investigar el «factor humà» de cadascun dels protagonistes, les seves pors i els seus traumes, incloent-hi personatges curiosos com l’adolescent fascinada per la figura de l’assassí.

Un altre filó que s’explota amb fortuna minvant és la codependència entre morbosa i admirativa que senten detectiu i criminal. I, com que l’acció passa a Belfast, també s’explota de passada el seu sempitern conflicte entre faccions religioses, encara que a la segona temporada ja ha estat oblidat. En general es pot afirmar sense haver de mentir que la sèrie va perdent energia a mesura que avança, potser perquè arriba un punt en el qual queden ja poques coses a explicar amb l’assassí desemmascarat i tancat a la presó. Conscient d’això, Archie Panjabi (la Kalinda de «The Good Wife») va abandonar la sèrie abans que acabés la segona temporada (i no m’estranya, perquè el seu paperet era indigne per inexistent).

El principal motiu per mirar «The Fall» són els seus protagonistes. Jamie Dorman és un home de molt bon veure i per això la meitat de les escenes en les que surt apareix amb el tors nu. Per la seva part Gillian Anderson exhibeix aquella sensualitat fatigada, una mica de tornada de tot, que tant ha afavorit la seva carrera. Es tracta d’un parell d’atots contundents, però ni ells poden salvar una trama que es va desmaiant per moments. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada