«Call My Agent» (Cosmo/Movistar+) o «Dix pour cent», que és com s’anomena a França (on la va crear Fanny Herrero), és una comèdia dramàtica de la qual s’han emès 24 episodis entre 2015 i 2020. Pertany a la modalitat de sèries focalitzades en un entorn professional concret, en aquest cas una prestigiosa agència de representació d’actors. Les peripècies que esdevenen al personal d’aquesta oficina són les típiques del gènere: conflictes entre l’entorn laboral i el familiar, relacions amoroses entre companys de treball, competència amb altres agències i problemes puntuals amb els artistes representats. «Call My Agent» és en tot cas un programa on predomina l’humor per damunt del drama, on els actors principals estan tots molt bé —amb menció especial a Camille Cottin, a qui ja hem vist a films americans com «House of Gucci» i «Stillwater»—, i on els carrers del centre de París representen un plus indiscutible.
Però el gran atractiu de la sèrie és la intervenció en cada capítol d’un actor conegut (o més) que s’interpreta a si mateix i que, a través de la trama, juga irònicament amb la seva imatge pública. Així, l’habitualment molt desinhibida Beatrice Dalle, aquí tindrà problemes per despullar-se en una escena i es refugiarà en un convent de monges, mentre que la sexy Monica Bellucci tindrà problemes per trobar un home que li faci cas. Les veteranes Line Renaud i Françoise Fabian es barallaran per obtenir un paper; o Nathalie Baye i Laura Smet (mare i filla a la vida real) es negaran a treballar plegades perquè no es suporten.
Potser el cinema francès no és tan popular entre nosaltres com ho havia sigut, però la popularitat de noms com Isabelle Adjani, Fabrice Luchini, Christopher Lambert, Juliette Binoche, Jean Reno o Isabelle Huppert (i Sigourney Weaver!) ha superat totes les fronteres. La fórmula, que és tota una llaminadura per a qualsevol francòfil, és fàcilment exportable i, de moment, ja estan en curs d’emissió o de producció versions quebequeses, turques, índies, britàniques, italianes i un creixent etcètera. TV3 encara no s’ha pronunciat, però crec que amb els nostres astres de la pantalla i l’escenari tindríem ben bé per rodar una temporada o dues.
Comedia dramática suavizada, espero, por la sofisticación francesa.
ResponEliminaSí, de drama ben poc.
Elimina