dijous, 9 de març del 2023

Gens halal


De mica en mica van apareixent a les televisions occidentals programes que presenten l’experiència musulmana des d’un punt de vista viscut i lluny dels tòpics habituals del fanatisme i el conservadurisme regressiu. No és casual que aquests programes estiguin escrits per musulmans, fet que els confereix un cert segell d’autenticitat. L’últim exemple que ens ha arribat és la sèrie britànica We Are Lady Parts (Filmin) escrita per Nida Manzoor al voltant d’un grup musical epònim format per cinc noies de formació islàmica.

La principal protagonista és Amina, una estudiant de microbiologia, que toca la guitarra per afició, tot i que està decidida a deixar la música si troba un pretendent convenient que li proposi matrimoni. Tot l’arc narratiu d’aquesta primera temporada consistirà en les dificultats que ha de superar el grup per aconseguir reclutar la guitarrista. És un tipus d’història —el de la colla de músics heterogenis que assoleix el triomf després de moltes adversitats— que ja hem vist explicada molt freqüentment i de fet es podria veure aquesta sèrie com si fos una pel·lícula de dues hores i mitja de durada.

La gràcia, esclar, es troba en els detalls. En aquestes noies que viuen l’islam des de diversos graus d’heterodòxia. En els pares d’Amina que, més progressistes que ella, insisteixen que no es precipiti buscant el casament i que es doni temps per experimentar. En aquests xicots benintencionats que procuren no fer ombra a les seves parelles i miren de no caure en els masclismes tradicionals. Evidentment el que mostra We Are Lady Parts és creïble i fins i tot possible perquè s’ambienta en una metròpoli que ofereix marges de permissivitat com és Londres. En indrets de moral més hegemònica aquestes joves ho tindrien força cru.

En qualsevol cas és un programa fresc, divertit i amb el que resulta fàcil simpatitzar. Té el valor afegit d’uns números musicals que interpreten les pròpies actrius, alguns d’ells escrits especialment per a la sèrie, d’altres extrets del cançoner pop. Més d’un cop he llegit mencionat que We Are Lady Parts és un grup punk, tot i que la interpretació de cançons com 500 Miles de The Proclaimers o We are the Champions de Queen semblen desmentir-ho. Una petita objecció per a una sèrie encantadora que enamora a tothom que la tasta. 

2 comentaris:

  1. L'apunto per veure-la com a pel·lícula, trobat un forat de 2h 30m en la meva vida ho puc fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet les maratons de sèries no es distingeixen gaire d'una pel·lícula llarga.

      Elimina