Els escàndols protagonitzats per membres de la classe política britànica han donat peu a històries molt sucoses, especialment quan hi ha intervingut també algun element de caire sexual. Una de les menys conegudes, i certament de les menys sexys, incumbeix un ministre del gabinet de Harold Wilson de nom John Stonehouse que aparentment va exercir d’espia a sou de Txecoslovàquia. El pobre home va ser del tot incompetent a l’hora de revelar secrets a l’enemic i les inversions que va fer amb els guanys obtinguts foren igualment fallides. Amb por que sortissin a la llum els seus secrets, va orquestrar un pla per simular la seva mort, tot endinsant-se en el mar a una platja de Florida. Tampoc anà bé.
La peripècia de John Stonehouse pot tenir un cert interès, i fins i tot una certa gràcia, però no sembla que la sèrie Stonehouse que es pot veure a Filmin, se n’hagi sortit gaire bé per esprémer-la. Potser el material no donava gaire de si (i això que l’han reduït a tres episodis!), però conté moltes estones mortes. I el fet de convertir el protagonista en un ximplet no aconsegueix augmentar la comicitat del producte.
Matthew Macfadyen, que (recordem-ho) al principi de la seva carrera havia arribat a fer de Mr Darcy en un Orgull i prejudici molt potable, des de la seva participació a Succession sembla condemnat a papers de tanoca integral, com el del polític que representa aquí. Al seu costat Keeley Hawes (l’encantadora senyora Durrell a Els Durrell i muller de Macfadyen a la vida real) ha de fer el paper minso i gris de l’esposa abandonada. Tot plegat resulta desinflat i d’una comicitat que no arriba. Prescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada