Éditions Gallimard, 1997
La pràctica totalitat de l’obra d’Annie Ernaux la formen llibres molt breus sobre aspectes particulars de la seva biografia, píndoles autobiogràfiques tan analítiques com poc sentimentals. A La honte Ernaux se centra en un episodi dels seus dotze anys, quan un diumenge a la tarda el seu pare va intentar matar la seva mare. Tot i que un acte de tal violència no es va repetir mai més, el fet va marcar l’autora i li va infondre una vergonya de la qual li costaria desempallegar-se. Aquest sentiment estava indestriablement lligat a la consciència de pertànyer a la classe «errònia», malgrat les aspiracions paternes a l’ascens social.
Il était normal d’avoir honte, comme d’une conséquence inscrite dans le métier de mes parents, leurs difficultés d’argent, leur passé d’ouvriers, notre façon d’être. Dans la scène du dimanche de juin. La honte est devenue un mode de vie pour moi. À la limite je ne la percevais même plus, elle était dans le corps même.
Aquesta presa de consciència, crucial per a la jove Annie, la porta a reconstruir molts anys més tard l’entorn en el que es va produir. Minuciosament descriu la vida en una vila normanda durant la dècada dels cinquanta: el classisme, la beateria religiosa, el límit que s’imposava a les aspiracions femenines, la dictadura de l’opinió pública… Com a alumna externa en un pensionat prestigiós, filla d’uns taverners de barriada i massa aficionada a les lectures prohibides, tot jugava en contra de l’autora, que eposa aquí tots els mals del provincianisme. Particularment revelador és el viatge a Lourdes acompanyada del pare, una oportunitat única d’escapar dels límits del poble, encara que sigui només per constatar l’estranyesa de tot el que hi ha lluny de la llar.
La honte m’ha atret més com a treball de sociologia descriptiva que no pas com a peça literària. L’habitual estil distant de l’escriptora també ha contribuït a aquesta impressió. Disposem de La verguenza a Tusquets, però de moment no existeix La vergonya a Angle Editorial, la present editora d’Ernaux en català. No sé si aquest fet respon al mateix relatiu interès que m’ha produït la lectura d’aquest llibret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada