dimecres, 15 d’octubre de 2008

Clavells

Fa molt de temps que no veig clavells. Era una flor humil, una mica feréstega, amb certes connotacions folklòriques, però que arrelava als nostres balcons sense donar problemes. Espero que la seva desaparició sigui un efecte de la moda (qui vol clavells ara que les orquídies es poden cultivar fora de les capses de plàstic?) i no la irreversible aniquilació de l'espècie en alguna hecatombe ecològica.

Recordo l'aroma embriagador de les clavellines que el meu avi tenia al terrat, davant de la cúpula de la Mercè. I els esqueixos que la meva mare anava repartint pels testos de la terrassa i que sempre arrelaven sense complicacions.

L'altre dia li ho comentava al meu company Josep i ell ni tan sols recordava que els clavells fessin olor. Així és com el món es va empetitint sense adonar-nos-en.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada