dilluns, 20 d’octubre de 2008

Somni

Res més tediós que la narració d'un somni. Però ara el que somniava no importa. Recordo que era un somni molt lúcid, prou estrany com per fer-me adonar que allò no podia ser la realitat. La suspensió de la credibilitat ja no em funcionava i contemplava les absurditats que em voltaven com un espectacle fútil que no podia afectar-me. Abans d'adormir-me havia quedat amb Josep que el despertaria de la migdiada a les cinc de la tarda; però en el meu somni no hi havia rellotges i, de totes maneres, sabia que no em servirien de res. Angoixat, vaig intentar despertar-me sense cap èxit. Em trobava en un món paral·lel sense possibilitat d'escapatòria, mentre que els rellotges continuaven avançant a la realitat. Per un moment, vaig pensar que la follia devia de ser quelcom de similar. Vaig descobrir poc a poc que podia dirigir les meves accions dins del somni. Llavors vaig decidir posar-me a dormir, de manera que els dos jos, el somiat i el real, replicàvem un mateix acte. Poc després vaig poder obrir els ulls en el meu llit. Per fortuna encara faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada