dimecres, 29 d’octubre de 2008

Plug & Play

El meu germà m'envia l'adreça d'una pàgina des d'on podré descarregar-me un concert de Sigur Ros a New York. En el primer intent sembla que baixar cadascuna de les cançons des de l'Explorer per la meva línia ADSL de 3Mb em costarà més de set hores, i els sobtats talls a la connexió fan avortar les primeres provatures. Després descobreixo a la mateixa pàgina la possibilitat de fer-ho des de Firefox amb l'ajuda d'una eina que es diu "Download them all!" i en menys d'una hora tinc tot el concert al meu disc dur en format FLAC.

El format FLAC és un protocol que comprimeix la informació musical sense fer-li perdre les seves qualitats sòniques, cosa que no passa amb l'ubicu MP3. Tot i això, no tinc clar com escoltaré aquest gavadal de bits. Provo amb les diverses eines que venien amb el meu ordinador i totes es mostren declaradament obtuses a l'hora de reproduir els sons. Em toca fer una mica d'investigació, fins que trobo el Roxio perdut entre la infinitut de programes que m'ofereixen més del mateix. M'enregistro, perquè cal fer-ho, i així acabo obtenint un CD universalment audible després de tres dies de recerca a temps parcial.

Compto que la propera vegada tot serà més fàcil, però penso també en aquell vell eslogan de fa més de deu anys, allò del "plug & play" que en una època més innocent ens prometia un futur digital sense complicacions. No em considero un analfabet informàtic, però veig que tot s'està tornant més complex enlloc de tendir a un protocol universal. Els perplexos usuaris ens trobem envoltats de regnes de Taifas de difícil comunicació diplomàtica entre ells. No ens sentim ciutadans d'enlloc i correm per la planúria digital, tot buscant eixopluc mentre la pluja de virus va caient.

Ah, el concert dels Sigur Ros és molt bo, com calia esperar.

1 comentari:

  1. No cal ser un analfabet informàtic, és més aviat una qüestió de nivells d'ús. Amb una miqueta de pràctica...

    ResponElimina