dilluns, 27 d’octubre de 2008

Festeig japonès

Amélie Nothomb, la germana gòtica d’Amélie Poulain, ens regala anualment una novel·la breu, rara i seca com ella sola. D’arguments directes, escrites sense floritures, àcides fins la crueltat, es poden llegir en un parell de sessions, però deixen un postgust de llarga durada.

Aquí la vam descobrir amb l’estupenda Stupeur et tremblements, que pertany al seu cicle de novel·les autobiogràfiques, sovint ambientades a l’Extrem Orient, per a mi el millor de la seva obra. Pertanyen a aquest cicle, a més de la citada, Le Sabotage Amoureux, Métaphysique des tubes, Biographie de la faim i el seu darrer lliurament Ni d’Ève, ni d’Adam. Si a Stupeur ens narrava la seva desastrosa carrera professional al Japó i el seu descens gradual d’administrativa a senyora dels lavabos, aquí se centra en una experiència immediatament prèvia a aquella: el seu idil·li amb un jove de Tòquio força particular. Tots dos llibres comparteixen una profunda sensació d’estranyament, no tant per l’exotisme de la societat que es retrata (al cap i a la fi, Amélie va néixer a Kobe), com per la raresa inherent dels personatges. La protagonista, com una moderna Alícia a l’Orient, es va topant amb aventures delirants d’una lògica implacable; de tot això s'en desprèn una comicitat tan glacial com irresistible, que s’infiltra fins i tot en escenes d’erotisme bizarre com la de la fondue.

Per a qui no llegeixi francès, una mica de paciència, però així que la tradueixin (que no pot trigar) us recomano que correu a la llibreria més propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada